[CAT]Continuant amb el projecte d'anar a entrevistar a totes les famílies dels nens/es que viuen a l'orfenat, ahir vem anar a l'illa de Koh Kor, a la província de Kandal, per visitar les famílies de l’Em Tyty i de les germanes Pou Seavmey i Pou Raksmey.
Mentre esperàvem a que es cuinés l’ànec que van sacrificar per a nosaltres, després d'una estoneta de persecució animada per part de les germanes Pou i la seva mare i del posterior degollament de l’animal a càrrec d'un dels veïns (Douk Pou), va aparèixer Douk David, de 5 anys, amb la mirada perduda i tot brut. Després de donar-li unes bosses de cacauets, que es menjà a un ritme frenètic, Reach (l'administrador i traductor de l'orfenat) ens va explicar, al Toni i a mi, la seva història.
Douk David neix l’any 2001, a l'illa de Koh Kor, i amb només 12 dies de vida el seu pare els abandona. És a partir d'aquest moment quan la seva mare comença a patir greus problemes psicològics que la duen a caure en la beguda, per acabar morint pels carrers. A l'any de vida, Douk Pou, un dels veïns, al sentir de manera continuada els plors d’en David, s’apropa a la casa. Allà se’l troba tot sol perquè la seva mare també l’acaba abandonant i, veient la situació, decideix fer-se’n càrrec. Una decisió delicada perquè fins ara no l’ha pogut mantenir del tot, ja que, quan ha de marxar a treballar fora es veu obligat a deixar-lo sol i no li ha pogut oferir una mínima educació perquè econòmicament no s'ho pot permetre. Douk Pou, camperol de professió, té 36 anys i és pare d'una nena, Douk Linda de 2 anys.
[CAST]Continuando con el proyecto de ir a visitar a todas las familias de los niños y las niñas que viven en el orfanato, ayer fuimos a la isla de Koh Kor, en la provincia de Kandal, para visitar a la familias de Em Tyty y de las hermanas Pou Seavmey y Pou Raksmey.
Mientras esperábamos a que se cocinase el pato que sacrificaron para nosotros, después de un ratito de animada persecución por parte de las hermanas Pou y su madre y del posterior degüello del animal a cargo de uno de los vecinos (Douk Pou), apareció Douc David, de cinco años, con la mirada perdida y todo sucio. Después de darle unas bolsas de cacahuetes, que se comió a un ritmo frenético, Reach (el administrador y traductor del orfanato), nos explicó, a Toni y a mí, su historia.
Douc David nació en el 2001, en la isla de Koh Kor, y con más de 12 días de vida, su padre les abandonó. A partir de este momento, su madre empieza a padecer problemas psicológicos que la hacen caer en la bebida, para acabar muriendo en la calle. Al año de vida, Dock Pou, uno de los vecinos, al oír de forma continua los llantos de David, se acerca a la casa. Allí se lo encuentra solo, porque su madre también lo termina abandonando. Viendo la situación, decidieron hacerse cargo. Una decisión delicada, porque hasta ahora no lo ha podido mantener del todo, ya que, cuando se ha de marchar a trabajar fuera, se ve obligado a dejarlo solo, y no le ha podido ofrecer una mínima educación porque económicamente no se lo puede permitir. Duk Pou, campesino de profesión, tiene 36 años y es padre de una niña, Dock Linda, de dos años.
[CAT]Després d'explicar-nos la història d’en David, Reach ens va preguntar que què ens semblava si el duien a l'orfenat. Nosaltres, sota la ignorància de quin procediment s’havia de seguir per poder acollir un nen a l'orfenat, ens va comentar que simplement se li havia de preguntar al Douk Pou, qui mentre pelava l’ànec, va donar el seu consentiment alhora que ens donava les gràcies. Mama (la mare de tots els nens/es), ens passava tota la responsabilitat per decidir si acollíem al David a l'orfenat. Sense dubtar vem dir que sí i en qüestió d’hores en David va passar de no tenir pràcticament res, a estar amb 30 nens/es més, a tenir roba, sabates, motxilla, un uniforme nou per anar a l'escola i possiblement un futur assegurat.
Aquest, és només un petit exemple de les necessitats que hi ha a Cambotja i per les quals estem treballant diàriament, amb l'objectiu de construir un orfenat nou i poder acollir més nens/es i donar-los un futur millor.
[CAST]Después de explicarnos la historia de David, Reach nos preguntó que que nos parecía si le llevábamos al orfanato. Nosotros ignorábamos el procedimiento que se tenía que seguir para poder acoger un niño en el orfanato, y nos comentó que simplemente había que preguntarle a Dock Pou, qie mientras pelaba el pato, dio su consentimiento, al tiempo que nos daba las gracias. Mama (la madre de todos los niños y niñas), nos pasaba toda la responsabilidad para decidir si acogíamos a David en el orfanato. Sin dudar dijimos que sí, y en cuestión de horas, David pasó de no tener prácticamente nada a estar con 30 niños y niñas más, a tener ropa, zapatos, mochila, un uniforme nuevo para ir al colegio y, posiblemente, un futuro asegurado.
Este es, simplemente, un pequeño ejemplo de las necesidades que hay en Camboya y por las cuales estamos trabajando diariamente, con el objetivo de construir un nuevo orfanato y poder acoger más niños y niñas y darles un futuro mejor.
es van cuinar el Bombini, amb els pinches Raul i la Sónia pels crios, impresionant!!!! i després al River Side a jugar amb tots els nens.
Entradas
