15 noviembre, 2009

COMENÇA EL RODATGE "Good luck for you, everyday"

[CAT]

El mateix divendres que arribem a Phnom Penh, vam anar a l'orfenat per veure a la mama i als nens i va ser una alegria enorme, ja que la mama es pensava que arribàvem un dia desprès. Per suposat ens va fer un sopar per a tots i vam estar un ratet més jugant amb els nens fins acabar fets pols. Al dia següent ens vam trobar amb el Salim, el traductor khmer amb accent cubà i vam fer la primera reunió amb la mama per posar en comú tots els punts que volíem treballar en el documental, dels quals li van encantar. El seu somni es posava en marxa.

Per tant ahir, vam començar a gravar i va ser fantàstic anant a la casa dels Raeksmey, un dels personatges escollits, doncs es un nen de NACA que després d'estar 7 anys al centre s'ha convertit en professor de dansa i esta ensenyant als petits de NACA. Alhora va coincidir que anava a casa seva per uns temes familiars. Vam llogar un mini bus i cap Takeo. El reste doncs no us ho puc explicar més, perquè va ser meravellós, idíl·lic i que quan fem la estrena ho podreu comprovar amb els vostres propis ulls.

[CAST]

El mismo viernes que llegamos a Phnom Penh, fuimos al orfanato para ver a la mama y a los niños y fue una alegría enorme, puesto que la mama se pensaba que llegábamos un día después. Por supuesto nos hizo una cena para todos y estuvimos un ratito más jugando con los niños, hasta acabar hechos polvo. Al día siguiente nos encontramos con Salim, el traductor khmer con acento cubano y hicimos la primera reunión con la mama, para poner en común todos los puntos que queríamos trabajar en el documental, los cuales le encantaron. Su sueño se ponía en marcha.

Por lo tanto ayer, empezamos a grabar y fue fantástico, yendo a la casa de Raeksmey, uno de los personajes escogidos, pues es un niño de NACA que tras estar 7 años en el centro, se ha convertido en profesor de danza y está enseñando a los pequeños de NACA. A la vez coincidió que iba a su casa, por unos temas familiares. Alquilamos uno mini bus y hacia Takeo. El resto no os lo puedo explicar más, porque fue maravilloso, idílico y que cuando hagamos el estreno lo podréis comprobar con vuestros propios ojos.

04 noviembre, 2009

TRAFIC09 " Sin Distancias" · PROJECCIÓ Cambodia for Sale

TRAFIC, es una concentración de experiencias en torno a la fotografía documental que pone en contacto al público con la realidad filtrada por la mirada de los autores y narrada en clave de opinión y compromiso. En el panorama de los eventos fotográficos, TRAFIC aporta un carácter diferencial fruto de su vocación pública y participativa.

Conferencias, debates, talleres, presentación de nuevos formatos para la difusión de la fotografía, proyectos pedagógicas en las escuelas, proyección de autores veteranos de la fotografía nacional e internacional así como de nuevos valores emergentes, visionado de porfolios y otras actividades, siempre con la finalidad de estimular el conocimiento de nuestro entorno vital y social, y servir de reflexión a través de imágenes documentales, estéticas y comprometidas.

Data: dijous, 5/novembre/2009
Hora: 18:00-20:00
Lloc: www.cccb.org
Adreça: c/ Montalegre 5
Ciutat/Poble:Barcelona, Catalunya

IX SEMINARIO DE FOTOGRAFÍA Y PERIODISMO

Bajo la coordinación de Gervasio Sánchez, este seminario está dirigido a profesionales o estudiantes en la materia, cuenta con un significativo colectivo de renombrados fotógrafos y periodistas a nivel nacional e internacional, que alternan en la programación diaria las sesiones teóricas de las mañanas, con las prácticas, análisis de trabajos de los alumnos y proyecciones audiovisuales de las tardes. Se trata de un intenso programa de trabajo que ha obtenido excelentes resultados en las ya ocho ediciones desarrolladas y que está enfocado principalmente, al análisis de las experiencias de los grandes de la fotografía para con ello ofrecer una visión clara de esta importante actividad artística y comunicadora. Los participantes, al igual que en años anteriores, tendrán la posibilidad de optar nuevamente con sus trabajos a las “Becas Albarracín”.

SÁBADO, 17 DE OCTUBRE
Proyecciones audiovisuales en la Iglesia-Auditorio de Santa María:
Miguel Trillo, Las calles del ritmo.
Eduardo Nave, Réquiem 2003-2009.
Rafael Trobat, Aquí, junto al agua. Nicaragua.
Mattia Insolera, Los naúfragos de la Barceloneta.
Autores becados en 2008: Jon Cazenave Arriola, Àngel García Vicente,
Iris García-Merás Fernández, Jesús Pastor Sanz y Ainoa Valle Urrutia.

16 septiembre, 2009

CAMBODIA FOR SALE

El lago Boeung Kak está situado en un lugar privilegiado de la capital de Camboya, Phnom Penh, muy cerca del Wat Phnom y del nuevo parlamento de Camboya. Además, allí se está terminando de construir el primer edificio alto de todo Camboya. Es, por tanto, la zona más céntrica, la más golosa urbanísticamente y la de más proyección de futuro.


El actual gobierno de Camboya, a pesar de las promesas electorales realizadas por el actual Primer Ministro, ha cedido los derechos sobre el suelo de todo el área del lago Boeung Kak a una empresa camboyana, SHUKAKO INC., que cuenta con participación de capital coreano, para la explotación de dicho suelo durante 99 años a cambio de 79 millones de dólares, con la finalidad de desarrollar una zona comercial, industrial, residencial y de entretenimiento, afectando a unas 133 hectáreas y alrededor de 4.000 familias.


El interés del reportaje "Cambodia for Sale" es denunciar la salvajada humana y medioambiental que van a realizar (que están realizando) para llevar a cabo sus planes:


- Salvajada humana porque se desplaza a unas 4.000 familias que viven en chabolas e infravivienda en las orillas del lago (entre ellas, varios orfanatos), dándole una ridícula indemnización (8.500 dólares) por casa y no por familias o ofreciéndoles una nueva casa ubicada a 20 km del centro. Dichas familias viven, generalmente, del pequeño comercio en la ciudad, por lo que desplazarlos implica que gastarían más en venir a trabajar al centro que lo que ganan en un día. Además, las zonas a las que está previsto desplazarlos no cuentan con colegios ni servicios, ni están, en algunos casos, urbanizadas.


- Salvajada medioambiental porque los planes son dragar el río Mekong y desecar el lago (para que toda su superficie sea edificable, y no sólo las orillas), lo que llevan haciendo desde hace un año por medio de una enormes tuberías de fundición (ya hay casi una cuarta parte desecada). Lo que ya han conseguido es extinguir la flora del lago y, en poco tiempo, la fauna (ya casi no se ven pescadores locales en barca por el lago).


Texto: Victor Agramunt


























15 septiembre, 2009

DOCUMENTAL MAE PHAN

Va veure com els nens de la presó van morir.

En llibertat, la seva casa es va transformar en un orfenat.

Mae Phan


[CAT]

Mae Phan va patir la repressió de l’ex-dictador Pol Pot. Empresonada, va veure com morien els nens de la presó que compartia amb ells. A cap d’uns anys i amb el record de l’horror viscut, Mae Phan va decidir convertir casa seva en un orfenat. Nens i nenes de famílies amb problemes o criatures que es veurien abocades a la misèria sense contemplacions, troben una oportunitat definitiva pel seu futur, Mae Phan.

[CAST]

Mae Phan sufrió la represión del ex-dictador Pol Pot. Encarcelada, vio cómo morían los niños de la prisión que compartía con ellos. Al cabo de unos años y con el recuerdo del horror vivido, Mae Phan decidió convertir su casa en un orfanato. Niños y niñas de familias con problemas o criaturas que se verían abocadas a la miseria sin contemplaciones, encuentran una oportunidad definitiva para su futuro, Mae Phan.

Títol: Mae Phan

Génere: Documental

Duració: 52 min (aprox.)

Format: 16:9 HD


Producció Executiva: Press The Button

Guió, Direcció i Realització: Raul Gallego Abellan i Marc Martinez Sarrado

Producció i Fotografia Fixe: Àngel García Vicente


Dates de rodatge: Novembre-Desembre 2009

Disponibilitat: Desembre 2009


Contacte: Àngel García · angelgarcia08@gmail.com · 661 52 46 99



30 junio, 2009

GRÀCIES DE NOU PEL VOSTRE SUPORT · GRACIAS DE NUEVO POR VUESTRO RESPALDO

[CAT]

Simplement donar-vos les gràcies per l'acollida de tots vosaltres en la inauguració i en els dies posteriors de l'exposició, realment va ser molt màgic i increible.

Gràcies per les 24 fotos que vau comprar i per col·laborar amb aquestà acció en el projecte del orfenat N.A.C.A.

Gràcies a tota la gent que està treballant de manera voluntària amb press the button en aquest projecte i que cada vegada som més doncs ens uneix un mateix objectiu, la il·lusió.

[CAST]

Simplemente daros las gracias por la acogida de todos vosotros en la inauguración y en los días posteriores de la exposición, realmente fue muy mágico e increible.

Gracias por las 24 fotos que comprasteis y por colaborar con está acción en el proyecto del orfanato N.A.C.A.

Gracias a toda la gente que esta trabajando de manera voluntaria con press the button en este proyecto y que cada vez somos más pues nos une un mismo objetivo, la ilusión.


27 abril, 2009

INAUGURACIÓ EN masART GALERIA - N.A.C.A Orphanage "good luck for you, everyday"



“good luck for you, everyday”
àngel garcía
05/05 – 20/05/2009
lunes a viernes de 16 a 20 h. sábado cita previa
Inauguración
martes 5 de mayo a las 19.30h.


[CAT]

masART galeria juntament amb la fundació Photographic Social Vision i en col·laboració amb l´Associació de Cooperació al Desenvolupament press the button, us conviden a la inauguració de l´exposició fotogràfica N.A.C.A. Orphanage “good luck for you, everyday” d’àngel garcía.
Els beneficis de les vendes de les fotografies seran destinats tant al desenvolupament de l´orfanat N.A.C.A, com a Photographic Social Vision, fundació que dóna suport a fotoperiodistes compromesos socialment.

[CAST]

masART galería y la fundación Photographic Social Vision en colaboración con la Asociación de Cooperación al Desarrollo press the button, os invitamos a la inauguración de la exposición fotográfica N.A.C.A Orphanage “good luck for you, everyday” de àngel garcía.
Los beneficios de las ventas de las fotografías serán destinados tanto al desarrollo del orfanato N.A.C.A, como a Photographic Social Vision, fundación que apoya a fotoperiodistas comprometidos socialmente.



www.photographicsocialvision.org - www.pressthebutton.es - www.mas-art.net


masART Galería<Sant Eusebi 40<08006 Barcelona<+34 93 414 15 97 < info@mas-art.net <+ info: www.mas-art.net


Ni el millor dels contes es pot comparar amb el camí que m’ha dut fins aquí. Hi ha més vides que s’amaguen lluny del que imaginem. Tot era el que havia vist. Un únic sol, un petit mar, diferent del que ara he trobat. El temps i el pont dels diferents mons, m’han fet descobrir-te, trobar-te…He tingut tanta sort…

Sort dels somriures que em dónes, que fan que et vegi tal i com ets. Sense prejudicis, sense pors, sense res. No tens res del que diuen que s’ha de tenir, en canvi, tens el somriure. Tens el que cal tenir. Tens il·lusió, coratge, vida. Somriures amb il·lusió, somriures encoratjats, somriures a la vida. No tens el que ens diuen que em de tenir. Però tens el que hauríem de tenir.
Ets un infant, una història nova per escriure…Una imatge que cal mostrar als que no tenim aquest somriure.

Ara, em cal escriure un nou conte amb tot el que m’has donat.

Text: Núria Gabarrón

26 abril, 2009

AMB TOTS VOSALTRES...

APSARA DANCE


























































COCONUT DANCE














































FISHING DANCE




























































SOVAN MACHA DANCE

I LA COLIFLOR VA VISITAR NACA PER SORPRESA!!

I de sobte, la Coliflor va apareixer pel balcó de NACA...... ohhhhhhhhhh!!!!



FIDEUÀ AMB ALL I OLI PER 40, SIUSPLAU!!!!

Quina fideuà es van cuinar el Bombini, amb els pinches Raul i la Sónia pels crios, impresionant!!!! i després al River Side a jugar amb tots els nens.







29 diciembre, 2008

...I PAPA NOEL VA ARRIBAR A NACA





BON NADAL

press the b[o]tton, desde NACA us desitjem bon nadal i feliç 2009

29 noviembre, 2008

DE NOU... A CAMBOTJA, INCREIBLE!! · DE NUEVO… EN CAMBOYA, ¡¡INCREIBLE!!

[CAT]

Hola família,

Us he comentat algun cop que meravellosa es la vida... Com poder expressar amb paraules la gran quantitat de sensacions, nervis i emocions que vaig tindre en qüestió d'una hora. Es increïble com es pot arribar a tindre un vincle tant fort cap a una terra en la que no has nascut.
Doncs només escriure el mail d'ahir, em vaig a donar que el meu avió ja esta embarcant per un altre porta, així que una mica mes i em quedo a terra, jejeje, que empanat.

Difícil poder expressar el viatge des de l'aeroport fins a la guest house amb el tuc-tuc, el somriure i la felicitat em desbordava per tot arreu. Difícil poder expressar el retrobament amb la Theary, realment increïble com desprès de 8 mesos la química i les ganes d'estar un amb l'altre no havia desaparegut ni una chispilla, això si estava de nerviós com feia molt de temps, fins que no ens vam retrobar. Difícil o impossible poder expressar quan em vaig presentar per sorpresa a NACA, per que ningú ho sabia a l'orfenat que arribava ahir i quan anava cap a allà amb la Theary em sembla que el cor em sortia de lloc, el meu ritme cardíac va començar a pujar i amb respiracions fortes intentava controlar-me, mare meva, i de sobte em trobo davant la porta, em mira primer una nena i amb cara de sorpresa em diu Ingel, hola Ingel i començà a cridar a tothom, i la mama que estava aseguda amb alguns crios em mirava encara mes sorpresa, així que van reaccionar, van començar a sortir nens de tot arreu ja que la gran majoria ja estaven dormint i sortien amb la cara super dormida i les nenes que dormien a dalt des de la balconera em saludaven, tots menys el Guai, jajaja que bo, el tio vaja marmota, no es despertava ni fart de vi, va obrir un moment els ulls em va mirar, jo crec que es pensava que estava en un somni i va seguir dormint, bonísim.

I desprès de mil abraçades i petons vam estar un estona parlant ja que al dia següent tots matinen molt i no era plan de trencar el ritme de son. Realment impressionant veure un altre cop el lloc , els crios, la Mama, tots estaven asseguts mirant-me i no m'ho creia, buffffffffffffffff, per cert Raquel i Toni em van preguntar per vosaltres, que quan arribareu, jejeje.
amb aquestes lineas, comparteixo amb vosaltres aquest primer moment amb Cambotja, i ara em torno cap l'orfenat que encara no he vist al Reach, (es l'administrador, tot un personatge, ademès es va casar fa dues setmanes) i seguir gaudint d'aquesta meravellosa vida...

Així
que la historia d'una bicicleta per Cambotja reprèn de nou el viatge.

petonsssssssssss

[CAST]

Hola familia,

¿Os he comentado alguna vez que maravillosa es la vida…? Cómo poder expresar con palabras la gran cantidad de sensaciones, nervios y emociones que tuve en cuestión de una hora. Es increíble cómo se puede llegar a tener un vínculo tan fuerte con una tierra en la que no has nacido.

Pues nada más escribir el email de ayer me dí cuenta que mi avión estaba embarcando por otra puerta, así que un poco más y me quedo en tierra, je, je, je, ¡qué empanao!

Difícil poder expresar el viaje desde el aeropuerto hasta la guest house en el tuc-tuc, la sonrisa y la felicidad me desbordaban por todas partes. Difícil poder expresar el reencuentro con Theary, realmente increíble como después de ocho meses la química y las ganas de estar el uno con el otro no habían desaparecido ni una chispilla, estaba nervioso como hacía mucho tiempo, hasta que no nos reencontramos. Difícil o imposible poder expresar cuando me presenté por sorpresa en N.A.C.A., porque nadie en el orfanato sabía que llegaba ayer y cuando iba hacia allí, con Theary, me parecía que el corazón se me salía del sitio, el ritmo cardiaco empezó a subir y con respiraciones fuertes intentaba controlarme, ¡madre mía!, y de pronto me encuentro delante de la puerta, me mira en primer lugar una niña y con cara de sorpresa me dice “Ingel”, “hola Ingel”, y empieza a llamar a todo el mundo, y la mama que estaba ocupada con algunos críos me miraba todavía más sorprendida. Cuando reaccionaron, empezaron a salir niños de todas partes, ya que la gran mayoría estaban durmiendo, y salían con cara de sueño, y los que dormían en la planta de arriba me saludaban desde la barandilla… todos menos el guai, ja, ja, ja, ¡qué bueno, el tío! ¡vaya marmota!, no se despertaba ni harto de vino. Abrió un momento los ojos y me miró… yo creo que se pensó que estaba en un sueño y siguió durmiendo… ¡buenísimo!

Y después de mil abrazos y besos estuvimos un rato hablando, ya que al día siguiente todos madrugaban y no era plan de romper el ritmo de sueño.

Realmente impresionante ver otra vez el sitio, los críos, la mama… todos estaban sentados, mirándome, y no me lo creía, ¡buuuuf! Por cierto, Raquel, Toni, me preguntaron por vosotros, que cuando vendréis, je, je, je.

Con estas líneas comparto con vosotros este primer momento en Camboya, y ahora vuelvo al orfanato, que aún no he visto a Reach (es el administrador, todo un personaje… además, se casó hace dos semanas) y seguir disfrutando de esta vida maravillosa…

La historia de una bicicleta por Camboya retoma de nuevo el viaje.

Besos.

10é FÓRUM FOTOGRÀFIC CAN BASTÉ

Malocchio va ser convidat a les jornades del 10é FÓRUM FOTOGRÀFIC CAN BASTÉ




28 octubre, 2008

TRAFIC08 · EXPERIÈNCIA FOTOGRÀFICA

N.A.C.A. ORPHANAGE "good luck for you, everyday" & The Families es projectarà dintre de la segona edició de TRAFIC, que planteja una reflexió sobre la problemàtica social que ens envolta i dóna a conèixer projectes de persones i col·lectius (Malocchio) que són un exemple de resistència per a les seves comunitats. Del 5 al 9 de novembre en el CCCB i en els carrers de Barcelona.

Exposició col.lectiva EL GEST DE RESISTIR
Als carrers de Barcelona

























Al hall del Centre Cultural Contemporani de Barcelona (CCCB)


23 septiembre, 2008

AUDIOVISUAL N.A.C.A. ORPHANAGE & The Families

24 agosto, 2008

VISA OFF/VISA POUR L'IMAGE-PERPIGNAN

El 3 de setembre es presenta oficialment el reportatge fotogràfic "N.A.C.A ORPHANAGE & The Families" dintre del Festival Visa Off de fotoreportatge amateur de Perpinyà. Visa Off te el suport del Visa Pour l'Image-Perpignan festival mundial del fotoreportatge que tindrà lloc del dissabte 30 d'agost al diumenge 14 de setembre del 2008 a Perpinyà. La presentació es realitzarà en format audiovisual a la Casa de la Generalitat de Perpinyà, carrer de la Fusteria nº1, a les 6 de la tarda, gràcies a la beca CLIC'07 de Fotoperiodisme Jove, atorgada per l'associació Diomira i la Secretària General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
























22 agosto, 2008

"Good luck for you, everyday"

[CAT]

Ho he pensat molt i aquí no m’hi vull quedar més, agafo les meves coses, les necessàries per fer un viatge. Un viatge que iniciaré sense plantejaments clars. Necessito mirar, conèixer, despullar-me una mica més del món que m’envolta. M’acompanyarà la meva càmara i qui sap qui o què s’hi afegirà. Surto de Barcelona destí el sud-est asiàtic. Entre d’altres llocs que visito m’aturo a Phnom Penh, Cambotja, amb el primer pas quedo captivat. Mirades, somriures, carrerons plens de nens que sense coneix-se’ls se’m tiren a sobre i m’abracen. Nens sense casa, sense pares, sense tantes coses que aquí farien estar trist a qualsevol nen, però ells no. Riuen, riuen i juguen, i em miren molt…decideixo seguir-los, i els seguiré durant la resta del meu viatge. Tant és així que em quedo a Phnom Penh, visc a l’orfenat N.A.C.A ajudant els mestres, voluntaris i sobretot fent fotos. Les fotos seran el meu instrument per dur a terme el que sense adonar-me s’estarà convertint en un projecte. D’aquest viatge doncs, neix un projecte social on la fotografia és des del dia que vaig sortir de casa el camí per arribar-hi, “N.A.C.A. ORPHANAGE, good luck for you everyday & The Families”.

Text: Núria Gabarrón

[CAST]

Lo he pensado mucho y no me quiero quedar más aquí, cojo mis cosas, las necesarias para hacer un viaje. Un viaje que iniciaré sin planteamientos claros. Necesito mirar, conocer, desnudarme un poco más del mundo que me envuelve. Me acompañará mi cámara y quién sabe lo que añadirá. Salgo de Barcelona con destino al sudeste asiático. Entre los lugares que visito me paro en Phnom Penh, Camboya, y al primer paso quedo cautivado. Miradas, Sonrisas, calles llenas de niños que, sin conocerlos se me echan encima y me abrazan. Niños sin casa, sin padres, sin tantas cosas que aquí harían estar triste a cualquier niño, pero a ellos no. Ríen. Ríen y juegan, y me miran mucho… decido seguirlos, y los seguiré durante el resto de mi viaje. Tanto es así que me quedo en Phnom Penh. Vivo en el orfanato N.A.C.A., ayudando a los maestros, voluntarios y, sobre todo, haciendo fotos. Las fotos serán mi instrumento para llevar a término el que, sin darme cuenta, se está convirtiendo en un proyecto. De este viaje, pues, nace un proyecto social en el que la fotografía es, desde el día en que salí de casa, el camino para llegar.“N.A.C.A. ORPHANAGE, good luck for you everyday & The Families”.

Texto: Núria Gabarrón


THE FAMILIES



15 agosto, 2008

press the b[o]tton

[CAT]

Heu tingut mai un somni? (...)

press the b[o]tton és fruit d’un somni compartit, i que s’ha convertit en un projecte d’il·lusió per a molts. El soroll dels mitjans de comunicació ens desvia molts cops la mirada cap a un horitzó infinit que sembla no tenir possible solució. A vegades, les il·lusions i els somnis són com un company silenciós que forma part del nostre viatge, i que d’alguna manera no pren vida fins l’arribada de la Veu.

L’orfenat N.A.C.A és un crit a la vida, és un somni compartit en Veu molt alta.

[CAST]

¿No habéis tenido nunca un sueño? (…)
press the b[o]tton es fruto de un sueño compartido que se ha convertido en un proyecto de ilusión para muchos. El ruido de los medios de comunicación nos desvía muchas veces la mirada hacia un horizonte infinito que parece no tener posible solución. A veces, las ilusiones y los sueños son como un compañero silencioso que forma parte de nuestro viaje y que, de alguna manera, no toma cuerpo hasta la llegada de la Voz.

El orfanato N.A.C.A. es un grito a la vida, es un sueño compartido en Voz muy alta.

ARA FA TOT JUST UN ANY · AHORA HACE JUSTO UN AÑO

[CAT]

Ara fa tot just un any va néixer una idea, un projecte de col·laboració amb Cambotja i els nens de l’orfenat NACA. Gràcies a tots vosaltres, els que vàreu fer que el 1er Festival Solidari de Corbera fos una realitat, hem pogut assolir els següents reptes:

• Recollida d’un fons de 6.700 euros, invertits de la següent manera:

• Millora de les instal·lacions amb la construcció de nous llits, canvi de la instal·lació elèctrica, i amb la compra d’una rentadora, una màquina d’aigua potable, un aspirador i ventiladors; millora de la salud dels nens amb anàlisis de sang i revisió general de cadascun d’ells, vacunació d’Hepatitis A i B, Trivírica i Tifoidea, i un equilibri alimentari diari basic;

• I per últim, també s’ha invertit en educació (escola pública) i serveis de manteniment general de l’orfenat.

• Creació de l’Associació de Cooperació al Desenvolupament press the button per donar suport a aquest projecte i a molts altres.

Es per aquesta raó que ens volem dirigir a tos vosaltres com associació, i és per aquesta raó que volem agrair-vos el postres suport i confiança en un punt tant important com és l’inici d’un projecte en comú

Voldriem fer extensiu el nostre agraïment a tots aquells familiars, amics i veïns de Corbera que van posar el seu interès i ajuda; en definitiva, un gest exemplar de solidaritat.

Rebeu el més sincer agraïment,

Associació de Cooperació al Desenvolupament press the button

[CAST]

Ahora hace justo un año nació una idea, un proyecto de colaboración con Camboya y los niños del orfanato N.A.C.A. Gracias a todos vosotros, los que hicisteis que el primer Festival Solidario de Corbera fuese una realidad, hemos podido asumir los siguientes retos:

• Recogida de fondos de 6.700,00 €, invertidos de la siguiente forma:

• Mejora de las instalaciones con la construcción de nuevas camas, cambio de la instalación eléctrica y compra de una RENTADORA, una máquina para potabilizar agua, un aspirador y ventiladores. Mejora de la salud de los niños con análisis de sangre y revisión general de todos ellos, vacunación contra la Hepatitis A y B, Trivírica y Tifoidea, y un equilibrio alimenticio diario básico.

• Y por último, también se ha invertido en educación (escuela pública) y servicios de mantenimiento general del orfanato.

• Creación de la Asociación de Cooperación al Desarrollo press the button para apoyar este proyecto y muchos otros.

Por esta razón, nos queremos dirigir a todos vosotros como asociación y queremos agradeceros vuestro apoyo y vuestra confianza en un momento tan importante como es el inicio de un proyecto en común.

Querríamos hacer extensivo nuestro agradecimiento a todos aquellos familiares, amigos y vecinos de Corbera que han puesto su interés y su ayuda; en definitiva, un gesto ejemplar de solidaridad.

Recibid el más sincero agradecimiento.

“Associació de Cooperació al Desenvolupament press the button”

GRÀCIES · GRACIAS

[CAT]

M'acomiado momentàniament del sud-est asiàtic, i especialment de la meva segona casa, Cambotja, terra única i original, en procés de transformació, però encara amb llocs autèntics i verges. Durant aquest 5 mesos he pogut comprovar com el ser humà encara al segle XXI, pot continuar sent una persona amable, agraïda, honesta, amb un constant somriure a la boca i sobretot noble i solidari amb els que tenen mes que ells, es a dir, en una terra on la pobresa es un constant, mai et faltara un plat d'arròs i un got d'aigua.

A tot això haig de destacar la gran mirada de la gent khmer, proporcionada per uns ulls que t'absorbeixen en la profunditat de la seva negror. Mirades que sense dir-t'he res et poden explicar molt. Mirades d'experiència, mirades d'innocència, mirades que no et deixen en la indiferència.

A tots vosaltres, que m'heu acompanyat en aquest viatge, als que heu vingut a Cambotja, a tots vosaltres que m'heu recolzat quan ho necessitava, aquells que m'heu escrit e-mails, missatges al blog, aquells que m'heu trucat i no arribeu ha imaginar la satisfacció que dona, aquells que m'heu tingut en el vostre pensament i aquells a qui no coneix-ho, moltes gràcies, però això no s'acaba, em completat junts una primera etapa d'un projecte magnífic i ara em de continuar treballant a Barcelona, tenim 7 mesos fins que tornem a aquesta meravellosa i els fruits que podem oferir al poble khmer poden ser inimaginable, especialment a 31 nens, els nens de l'orfenat NACA, que és mereixen tot i més. Així convido a tota aquella gent amb i.l.lusió, a continuar treballant amb esforç i ganes, perquè el final no esta aprop, però tampoc esta lluny i sobretot és pot materialitzar en alguna cosa que fa un any era només una il·lusió, un somni.

[CAST]

Me despido momentáneamente del sudeste asiático, y especialmente de mi segunda casa, Camboya, tierra única y original, en proceso de transformación, pero aún con lugares auténticos y vírgenes. Durante estos cinco meses he podido comprobar como el ser humano, incluso en el siglo XXI, puede seguir siendo amable, agradecido, honesto, con una sonrisa permanente en la boca y, sobre todo, noble y solidario con los que tienen menos que ellos. Es decir, en una tierra en que la pobreza es un constante, nunca te faltará un plato de arroz y un vaso de agua.

A todo esto, he de destacar la gran mirada de la gente khmer, proporcionada pos unos ojos que te absorben en la profundidad de su negrura. Miradas que sin decirte nada, te pueden explicar mucho. Miradas de experiencia, miradas de inocencia, miradas que no te dejan en la indiferencia.

A todos vosotros, que me habéis acompañado en este viaje, a los que habéis venido a Camboya, a todos vosotros que me habéis apoyado cuando lo necesitaba, a aquellos que me habéis escrito emails, mensajes en el blog, a aquellos que me habéis llamado (y no llegáis a imaginar la satisfacción que da), a aquellos que me habéis tenido en vuestro pensamiento y a aquellos a quienes no conozco, muchas gracias, pero esto no se acaba aquí. Hemos completado juntos una primera etapa de un proyecto magnífico y ahora hemos de continuar trabajando en Barcelona. Tenemos siete meses hasta que volvamos a esta maravillosa tierra y los frutos que podemos ofrecer al pueblo khmer pueden ser inimaginables, especialmente a los 31 niños, los niños del orfanato N.A.C.A., que se merecen todo y más. Así, invito a toda esa gente con ilusión, a continuar trabajando, con esfuerzo y ganas, porque el final no está cerca, pero tampoco está lejos y, sobre todo, se puede materializar en alguna cosa que hace un año era nada más que una ilusión, un sueño.


14 febrero, 2008

JA SOM 31!! BENVINGUT DAVID · ¡¡YA SOMOS 31!! BIENVENIDO, DAVID

[CAT]

Continuant amb el projecte d'anar a entrevistar a totes les famílies dels nens/es que viuen a l'orfenat, ahir vem anar a l'illa de Koh Kor, a la província de Kandal, per visitar les famílies de l’Em Tyty i de les germanes Pou Seavmey i Pou Raksmey.
Mentre esperàvem a que es cuinés l’ànec que van sacrificar per a nosaltres, després d'una estoneta de persecució animada per part de les germanes Pou i la seva mare i del posterior degollament de l’animal a càrrec d'un dels veïns (Douk Pou), va aparèixer Douk David, de 5 anys, amb la mirada perduda i tot brut. Després de donar-li unes bosses de cacauets, que es menjà a un ritme frenètic, Reach (l'administrador i traductor de l'orfenat) ens va explicar, al Toni i a mi, la seva història.

Douk David neix l’any 2001, a l'illa de Koh Kor, i amb només 12 dies de vida el seu pare els abandona. És a partir d'aquest moment quan la seva mare comença a patir greus problemes psicològics que la duen a caure en la beguda, per acabar morint pels carrers. A l'any de vida, Douk Pou, un dels veïns, al sentir de manera continuada els plors d’en David, s’apropa a la casa. Allà se’l troba tot sol perquè la seva mare també l’acaba abandonant i, veient la situació, decideix fer-se’n càrrec. Una decisió delicada perquè fins ara no l’ha pogut mantenir del tot, ja que, quan ha de marxar a treballar fora es veu obligat a deixar-lo sol i no li ha pogut oferir una mínima educació perquè econòmicament no s'ho pot permetre. Douk Pou, camperol de professió, té 36 anys i és pare d'una nena, Douk Linda de 2 anys.

[CAST]

Continuando con el proyecto de ir a visitar a todas las familias de los niños y las niñas que viven en el orfanato, ayer fuimos a la isla de Koh Kor, en la provincia de Kandal, para visitar a la familias de Em Tyty y de las hermanas Pou Seavmey y Pou Raksmey.

Mientras esperábamos a que se cocinase el pato que sacrificaron para nosotros, después de un ratito de animada persecución por parte de las hermanas Pou y su madre y del posterior degüello del animal a cargo de uno de los vecinos (Douk Pou), apareció Douc David, de cinco años, con la mirada perdida y todo sucio. Después de darle unas bolsas de cacahuetes, que se comió a un ritmo frenético, Reach (el administrador y traductor del orfanato), nos explicó, a Toni y a mí, su historia.

Douc David nació en el 2001, en la isla de Koh Kor, y con más de 12 días de vida, su padre les abandonó. A partir de este momento, su madre empieza a padecer problemas psicológicos que la hacen caer en la bebida, para acabar muriendo en la calle. Al año de vida, Dock Pou, uno de los vecinos, al oír de forma continua los llantos de David, se acerca a la casa. Allí se lo encuentra solo, porque su madre también lo termina abandonando. Viendo la situación, decidieron hacerse cargo. Una decisión delicada, porque hasta ahora no lo ha podido mantener del todo, ya que, cuando se ha de marchar a trabajar fuera, se ve obligado a dejarlo solo, y no le ha podido ofrecer una mínima educación porque económicamente no se lo puede permitir. Duk Pou, campesino de profesión, tiene 36 años y es padre de una niña, Dock Linda, de dos años.















[CAT]


Després d'explicar-nos la història d’en David, Reach ens va preguntar que què ens semblava si el duien a l'orfenat. Nosaltres, sota la ignorància de quin procediment s’havia de seguir per poder acollir un nen a l'orfenat, ens va comentar que simplement se li havia de preguntar al Douk Pou, qui mentre pelava l’ànec, va donar el seu consentiment alhora que ens donava les gràcies. Mama (la mare de tots els nens/es), ens passava tota la responsabilitat per decidir si acollíem al David a l'orfenat. Sense dubtar vem dir que sí i en qüestió d’hores en David va passar de no tenir pràcticament res, a estar amb 30 nens/es més, a tenir roba, sabates, motxilla, un uniforme nou per anar a l'escola i possiblement un futur assegurat.

Aquest, és només un petit exemple de les necessitats que hi ha a Cambotja i per les quals estem treballant diàriament, amb l'objectiu de construir un orfenat nou i poder acollir més nens/es i donar-los un futur millor.

[CAST]

Después de explicarnos la historia de David, Reach nos preguntó que que nos parecía si le llevábamos al orfanato. Nosotros ignorábamos el procedimiento que se tenía que seguir para poder acoger un niño en el orfanato, y nos comentó que simplemente había que preguntarle a Dock Pou, qie mientras pelaba el pato, dio su consentimiento, al tiempo que nos daba las gracias. Mama (la madre de todos los niños y niñas), nos pasaba toda la responsabilidad para decidir si acogíamos a David en el orfanato. Sin dudar dijimos que sí, y en cuestión de horas, David pasó de no tener prácticamente nada a estar con 30 niños y niñas más, a tener ropa, zapatos, mochila, un uniforme nuevo para ir al colegio y, posiblemente, un futuro asegurado.

Este es, simplemente, un pequeño ejemplo de las necesidades que hay en Camboya y por las cuales estamos trabajando diariamente, con el objetivo de construir un nuevo orfanato y poder acoger más niños y niñas y darles un futuro mejor.


CHINESE NEW YEAR

[CAT]

Del 6 al 8 de febrer es va celebrar a Cambotja, l'Any Nou xinès. Seguint amb les tradicionals celebracions a l'orfenat, a primera hora del matí, es va iniciar una ofrena d'aliments i begudes acompanyada d'unes oracions per part de tots els nens. Un cop finalitzades, va arribar la part més divertida, ja que va ser el torn de l'Ang Pav (una espècie d'aguinaldo), on els nens, excitadíssims, anaven agafant d'una caixa sobres amb una quantitat simbòlica de diners. La tradició diu que aquests diners no s'han de gastar mai i s'han de guardar perquè et portin bona sort. Continuant amb la recerca de la bona sort i per donar per acabades les celebracions, es va procedir a la cremada de diners de manera simbòlica.

[CAST]

Del 6 al 8 de febrero se celebró en Camboya el Año Nuevo Chino. Siguiendo con las tradicionales celebraciones en el orfanato, a primera hora de la mañana, se inició una ofrenda de alimentos y bebidas acompañada de unas oraciones por parte de todos los niños. Una vez finalizadas, llegó la parte más divertida, ya que fue el turno del Ang Pav (una especie de aguinaldo), en el que los niños, excitadísimos, iban cogiendo de una caja sobres con una cantidad de dinero simbólica. La tradición dice que este dinero no se ha de gastar nunca y se ha de guardar, porque trae buena suerte. Continuando con la tradición de la buena suerte y para dar por acabadas las celebraciones, se procedió a la quema del dinero de manera simbólica.


08 febrero, 2008

DIA DE VACUNACIÓ

Continuem amb la campanya de salut i prevenció a l'orfenat. Després de les anàlisis de sang per l’Hepatitis B, VIH i revisió general i coincidint amb el primer dia festiu per la celebració de l'any nou xinès, aquest cop hem vacunat a tots els nens/es contra l’Hepatitis A, Hepatitis B, Trivírica (Diptheria, Tètanus, Pertussis) i Typhoid. Quatre injeccions (dos als braços i dues a les cames) de cop, servides per la Jess i en Toni, que han estat tot un malson per a tots/es, en especial, la reacció de la Trivírica amb el Tètanus al cap davant, deixant tots els bracets bastant adolorits.

PROJECTES A N.A.C.A

Un dels primers projectes que es van pensar per portar a terme a l'orfenat, gràcies als diners que vem recollir entre tots, va ser la construcció de nous llits, per evitar que els 16 nens continuessin dormint a terra (les nenes dormen en una habitació compartint llit cada quatre). Francesc, un dels molts voluntaris que ha col·laborat amb l'orfenat i amb els seus coneixements de disseny industrial, va proposar muntar una estructura de metall, on a la part de dalt, es pogués utilitzar com a dormitori i la de sota com a dormitori (i zona per la migdiada per a tots/es), menjador (ja que fins ara menjaven a terra en la mateixa zona on dormien) i zona d’estudi.
Un cop acabada l'estructura de metall, col.locada la fusta, comprats els matalassos i ventiladors i posada la sempre important mosquitera, els nens ja gaudeixen d'uns somnis una miqueta millors.
A part de la construcció d'aquests nous llits, s'ha adquirit una rentadora, una màquina d'aigua, una aspiradora i tres ventiladors per l’habitació de les nenes. Amb aquests diners també es paga el menjar diari, així com medicines, electricitat i aigua.



28 enero, 2008

QUE MARAVELLOSA ÉS LA VIDA

Dia especial el que hem viscut avui. Amb dies com aquests et dones compte de l'afortunat que és un per poder presenciar moments màgics com el d'aquest matí.

Hem començat a realitzar les anàlisis de sang pel VIH a tots els nens/es, ja que a Phnom Penh hi ha un hospital on es fan gratuïtament i a la mitja hora et donen els resultats. Durant dos dies més hi continuarem anant, ja que només poden agafar grups de 10 nens/es. En aquest primer grup hi era la Rothanak, nena de nou anys, membre de la família que vaig entrevistar on els pares estaven infectats de SIDA i ella era portadora del VIH, segons la informació que em va donar el staff tècnic de l’orfenat.

Un cop fetes totes les extraccions de sang, esperàvem amb impaciència els resultats, ja que fins ara, cap dels nens/es s'havia fet aquest tipus d'anàlisis. Un cop llestos i acompanyats per Mama i per mi, la metgessa els comunicava personalment a cada nen/a el seu resultat. Era el torn de la Rothanak, i la situació era delicada, ja que tots sabíem del problema i fins ara no havia hagut cap positiu. Moment en que la metgessa obre el sobre i treu de dintre un paper groc perfectament plegat per la meitat i on en el seu interior, marcat amb una rodona feta amb bolígraf, senyalava positiu o negatiu. I de sobte, la gran sorpresa per a tots, NEGATIU!! En el moment d'escriure aquestes línies, encara se’m posa la pell de gallina, increïble la alegria que ens em portat tots. Com un anàlisis pot canviar la vida d'una persona. Dels 10 nens/es que s'han fet l'anàlisi, tots han donat negatiu. Demà continuem...

Després de tres dies fent anàlisis tant als nens/es com a l'estaf técnic, tots els resultats han estat negatius. Una gran noticia per l'orfenat N.A.C.A.



Moment en el que a la Rothanak se l'hi comunica que no es portadora del VIH. NEGATIU!

27 enero, 2008

CONTINUA LA VIDA A N.A.C.A ORPHANAGE

Després de dos mesos i mig de convivència amb aquests fantàstics 30 nens/es, us puc començar a mostrar una mica la intimitat en la seva vida diària. Imatges com las de menjar i dormir al terra formen part del passat, ja que gràcies a la nova estructura que s'ha construït, per a dormir, menjar i estudiar, milloren una mica les condicions de tots ells/es. Tot i així segueix havent-hi molta feina en conscienciar-los sobre la importància de la seva higiene i sobretot en aconseguir l'objectiu que tots perseguim, construir un nou orfenat NACA, ja que viuen en unes condicions bastant precàries a nivell d'espai, instal·lacions i sobretot de nutrició.

26 enero, 2008

SALUT I NUTRICIÓ

Durant les últimes dues setmanes, a l’orfenat em tingut una passa de gastroenteritis i amigdalitis, que ha afectat a un total de 6 nens/es ( Sompuse, Sheaklang, Seavmey, Cheavay, Raksmay i Sreynut, que es va posar malalta ahir mateix) i tenint que anar quatre vegades d’urgències a l’hospital, per febres altes i vòmits.

Dies després que es posés malalta la primera nena (Sompuse), vem decidir portar a tots els nens/es a fer-los-hi unes anàlisis de sang per la Hepatitis B, VIH i revisió mèdica, ja que fins ara no s’havia fet cap, (costa 12 dòlars per nen/a, el de VIH es gratuït). Els resultats de la Hepatitis B van donar tots negatius, però només sis nens/es van donar positiu en anticossos contra la Hepatitis B. Pel que fa a la general dels 29 nens/es que es van fer l’anàlisi, 13 d’ells/es estan per sota dels nivells de sucre. Les anàlisis del VIH les volem portar a terme aquests dilluns, ja que el proper dimecres hi ha intenció de vacunar-los de la Trivírica, Hepatitis B i Tètanus.

També vem decidir fer canvis en la higiene i explicar als nens la importància de rentar-se les mans abans i després de menjar, de tocar animals, de no menjar més directament al terra i rentar els plats i gots cada cop que es facin servir, per evitar contagis com el que em tingut aquests dies.


ANÀLISIS DE SANG PER L'HEPATITIS B I REVISIÓ MÈDICA










21 enero, 2008

LLUITA CONTRA ELS POLLS




ESTADI OLÍMPIC DE PHNOM PENH: CAMBOTJA 2 - KOREA 3

Juntament amb l'oganització australiana (Peace and Freedom Student Movement), vem anar a veure un partit amistós entre les seleccions de Cambotja i Corea, a l'Estadi Olímpic de Phnom Penh, amb un resultat favorable per la selecció coreana. Cambodia 2 - Korea 3.

Jornada fantàstica on tots els nens/es van gaudir al màxim i sobretot fent la ona humana.


26 diciembre, 2007

NADAL A N.A.C.A ORPHANAGE





PRESO DE KOH KOR

Aleshores vàrem conduir cap al Nord per l’autopista 21 amb direcció a la seu de la regió de Saang, on vàrem creuar Bassac una altre vegada, i després de conduir uns 7 quilòmetres aproximadament, en la mateixa direcció Nord a lo llarg de la part Est del riu, finalment vàrem deixar el cotxe. El Director de l’Àrea de Desenvolupament de l’Illa de Koh Kor es va reunir allà amb nosaltres, i després plegats vàrem caminar un quilòmetre a través d’un estuari de l’illa, i a ens va mostrar una gran multitud de tombes, i un memorial de fusta que contenia uns 1.000 ossos de fèmur. També vàrem trobar unes poques calaveres, ja que moltes d’elles havien estat traslladades als Wat de la zona, ens va comunicar el Director. Durant el període de govern de Pol Pot (1975-1979) en aquesta presó, s’estima que es varen assassinar unes 5.000/7.000 persones. Un cop derrocat el govern de Pol Pot, aquest centre és va convertir en un santuari de la prostitució durant 13 anys (1980-1993).
(Text proporcionat pel Centre de Documentació de Cambotja)

















Fosa on és van trobar entre 500-700 víctimes.







Wat on és troben part de les calaveres i ossos de femur de les víctimes recuperades de les foses.

18 diciembre, 2007

FAMILIA DE CHIN CHOMRANT

Hong Teunh, 49 anys (pare), en lloc desconegut.
Gha, 29 anys (mare), morta.
Al cap de set dies de tindre a Chin Chomnan, la mare va morir.

Chin Chomrant, 10 anys (fill), viu a l’orfenat N.A.C.A.
Chin Chomnan, 6 anys (filla), viu amb la seva veïna adoptiva.

Mom Sotheary, 49 anys (veïna adoptiva), divorciada, cuinera en una pagoda. Alhora té tres fills.

Som Sophear, 18 anys, (filla), casada, no treballa. Juntament amb el seu marit que treballa temporalment en la construcció, viuen amb la mare.
Som Sophy, 17 anys (filla), casada, no treballa. Juntament amb el seu marit que treballa temporalment en la construcció, viuen amb la mare.
Som Shyna, 15 anys (fill), estudiant, viu amb la mare.
Un quart fill és mort.

Al cap de set dies de donar a llum a Chin Chomnan, Gha, va morir per problemes de salut. Problemàtica molt estesa entre les dones que pareixen a Cambotja degut a una carència nutricional i l’absència de medicaments. La sanitat és totalment privada.
Al morir la seva dona, Hong Teunh, és va fer càrrec dels seu fills, però la seva veïna Mom Sotheary, veient una situació llastimosa, va decidir ocupar-se dels dos nens i que Chin Chomrant, a l’edat de 3 anys, ingressés a l’orfenat N.A.C.A. Anteriorment Chin rebia les visites del seu pare a l’orfenat, actualment en lloc desconegut, no sap res d’ell.Possiblement, Chin Chomnan, la seva germana, l’any vinent, ingressi a l’orfenat N.A.C.A.
Mom Sotheary viu en el barri Bang Kok 1, a Phnom Penh, en una casa de fusta d’uns 20 m2, treballant com a cuinera en una pagoda (temple budista) i guanyant diàriament 5.000 reals (4.000 reals = 1 dòlar).
Chim Chomrant, quan tingui 18 anys, tornarà a casa de Mom Sotheary.
El desig principal pel futur del seu fill adoptiu és que sigui metge; al preguntar-l’hi a ell, va respondre que li agradaria ser cap d’una empresa; la seva germana enginyera.
Durant tota l’entrevista Mom Sotheary no va deixar de plorar. Al marxar la germana no és va voler acomiadar del germà, ni tan sols el va mirar a la cara.

FAMILIA DE NO YANORT

Ly Sokmono, 44 anys (pare), transporta aliments amb un carro.
Oum Tona, 22 anys (madrasta), transporta aliments amb un carro.

Divorciat de la mare de No Yanort, Ly Sokmona esta actualment casat amb Oum Tona, embarassada de 8 mesos. Amb la primera dona, van tindre 4 fills.

No Yanic, 20 anys (fill), viu amb el germà del pare.
No Samnang, 16 anys (fill), viu amb la mare.
No Yanort, 13 anys (filla), viu a l’orfenat N.A.C.A.
No Yanet, 8 anys (filla), viu amb el germà del pare.

Casats fa nou mesos (2007), esperen actualment el seu primer fill. El pare no es fa càrrec de cap fill/a que va tindre amb la seva anterior dona. Viuen en una casa d’uns 20 m2, construïda en xapa, a sobre del llac Boeing Kak, al barri de l’orfenat, treballant com a transportistes d’aliments amb un carro i guanyant diàriament uns 10.000 reals (4.000 reals = 1 dòlar).
El motiu pel qual el pare va decidir portar a la seva filla a l’orfenat, és perquè no es pot responsabilitzar a nivell econòmic de donar-l’hi una educació i que aprengui anglès. A l’orfenat sí que gaudeix d’aquesta oportunitat.
En funció de la seva economia en el moment de tindre el seu primer fill, es plantejaran portar-lo també a l’orfenat. Encara que en un futur, no es puguin responsabilitzar de l’educació del seu fill, per la dona és important tindre aquest primer fill.
No volen tenir mes fills.
No Yanort, quan tingui 18 anys tornarà a viure a casa del seu pare.
El desig principal pel futur de la seva filla és que sigui metge; al preguntar-li a ella, va respondre que li agradaria ser maquilladora, decisió que respecta el pare.

17 diciembre, 2007

FAMILIA DE SREYNEC

Oum Vibol, 34 anys (pare), conductor d’una moto-taxi
Oum Tona, 26 anys (mare), sastre.

Oum Sreynec, 10 anys (filla), viu a l’orfenat N.A.C.A.
Oum Sreypec, 5 anys (filla) , viu amb els pares.

Casats al 1996 i pares de dos nenes, viuen en una casa d’uns 30 m2, just davant de l’orfenat N.A.C.A, el pare treballant com a conductor d’una moto-taxi i la mare com a sastre, guanyant diàriament entre 7.000 i 10.000 reals. (4.000 reals = 1 dòlar)

El motiu pel qual van decidir portar a la seva filla a l’orfenat, és perquè no es poden responsabilitzar a nivell econòmic de donar-l’hi una educació i que aprengui anglès. A l’orfenat sí que gaudeix d’aquesta oportunitat. Més endavant a la filla petita també la volen portar a l’orfenat.

Quan tingui 18 anys tornarà a viure a casa dels seus pares.

Tot i que no es poden responsabilitzar a nivell econòmic de donar una educació mínima a les seves filles, volen tenir un altre fill, doncs busquen un nen. En el cas de que naixés un altre nena ja no voldrien més fills.

El desig principal pel futur de la seva filla es que sigui metge, al preguntar-l’hi a ella, va respondre que també li agradaria ser-ho.

11 diciembre, 2007

100 DIES DESPRES...

100 dies després de la mort d’un ésser estimat, la família inicia la cerimònia per la seva pèrdua. Seguint la tradició khemer, la casa del difunt es vesteix de gala i es prepara per iniciar una celebració de tot un cap de setmana. Taules decorades, grans quantitats de menjar apunt, te en abundància, tot preparat per rebre, al ritme de la música khemer oferta pel grup de música, que durant tot el cap de setmana amenitza la celebració, a familiars i veïns, on gaudeixen tots junts d’aquesta cerimònia.
Fa 100 dies el pare de Phan, la mare de tots els nens de l’orfenat, va morir, i em va convidar a presenciar amb la seva família, veïns i tots els nens/es de NACA, aquesta íntima cerimònia pel seu pare. Va començar el dissabte al migdia, amb unes pregàries amb encens, davant les cendres del difunt en la més estricta intimitat de la família. Alhora s'inicia la peregrinació de tots els veïns de l’entorn, rebuts amb música de tambors i petites actuacions de dansa pels nens/es de NACA, vestits amb els seus millors conjunts khemers i on per tradició, es dóna una ofrena econòmica d'ajuda a la viuda.

Un cop tothom havia menjat i begut van arribar cinc sacerdots budistes per iniciar la cerimònia pel difunt. Asseguts a sobre d’una tarima, servits de menjar i beguda, i davant de les cendres, de tota la família i convidats, s’inicien al ritme dels càntics les pregàries, al mateix temps que el sacerdot més vell, beneïa amb aigua sagrada a tots els participants.
En caure el sol s’inicien els balls de dansa tradicional i contemporània khemer, a càrrec dels nens/es de NACA, per acabar la nit, ballant en una petita pista de ball improvisada, música actual (sent La Macarena, l’èxit de la nit), mentre es seguia servint menjar i beguda.
A les 6 del matí del diumenge, un cop tot net, es van reprendre tots els actes del dia anterior, fins que va arribar el moment d’anar en processó amb sis vehicles i sense que la música s'aturés, a la pagoda (santuari budista), d’una bellesa increïble, per dipositar les cendres del pare, sent el moment més trist de tota la cerimònia. Juntament amb els sacerdots budistes, és van realitzar les últimes pregaries abans de deixar descansar per sempre, les cendres del pare.














06 diciembre, 2007

FAMILIA DE YHAOS LYNY

Boy Ou, 35 anys (pare).
Yhos Kantheary, 29 anys (mare).
Actualment estan divorciats, els tres fills que tenen conjuntament, estan a càrrec de l’avia.

Yhos Lyny
, 12 anys (filla), viu a l’orfenat N.A.C.A.Yhos Pannit, 11 anys (fill), viu amb l’àvia.
Yhos Saksit, 7 anys (fill), viu amb l’àvia.

Gruoy Savi
, 51 anys (àvia), no treballa.
Yhos Kuntheary, 29 anys, (filla), mare de Lymy, esta casada amb un altre home, de tant en tant, mensualment li dona a la seva mare entre 2.000 i 3.000 reals, per la manutenció dels seus fills.
Yhos Kunthearith, 27 anys (fill), casat, no aporta ajuda econòmica a la família.
Yhos Kunthearak, 25 anys (fill), drogoaddicte. no treballa, viu a casa de la mare.
Yhos Kunthearpairum, 23 anys (filla), treballa els caps de setmana, com a ballarina al canal de televisió CTM CHANEL, amb el seu sou es manté tota la família.
Yhos Kunthearpirom, 21 anys (fill), no treballa, viu a casa de la mare.
Yhos Chenpeakkday, 17 anys (fill), no treballa, viu a casa de la mare.

Un cop a l’any, els pares es reuneixen per visitar als seus fills a casa de l’àvia.
El pare no dóna cap ajuda econòmica a l’àvia per la manutenció dels seus fills, viu a una altra província de Cambotja.
Els pares van decidir que l’àvia es fes càrrec dels tres fills, perquè d’aquesta manera no els separaven i podien viure tots junts.
En total en aquesta família viuen 10 persones, les quals viuen de l’únic sou de la filla que treballa a la televisió com a ballarina, en una casa construïda a sobre del llac Boeung Kak, d’uns 20m2, al barri on està l’orfenat.
El desig principal pel dia a dia de l’àvia, és tindre un plat d’arròs per menjar, no es planteja el futur. Un sac d’arròs de 50 kg costa 18 dòlars.

FAMILIA DE RATANA, ROTHANAK I SOMPHUS

Koot Sopheap, 43 anys (pare), sabater, portador del VIH.
Phat Laiheang, 38 anys (mare), sabater, portadora del VIH.

Ratana, 14 anys (fill), viu a l’orfenat N.A.C.A.
Somphus, 10 anys (filla), viu a l’orfenat N.A.C.A.
Rothanak, 9 anys (filla), viu a l'orfenay N.A.C.A.
Sopheak, 7 anys (filla), viu amb els pares.
Phaktra, 10 mesos (fill), viu amb els pares, portador del VIH.

Casats al 1994, (per part d’ell és la seva segona dona, la primera va morir de SIDA),i pares de cinc nens (tres filles i dos fills), viuen en una casa d’uns 15 m2 i edificada a sobre del que va ser un terreny on s’abocaven escombraries, al barri on està l’orfenat. Treballen fabricant sabates a casa seva, al preu de 400 reals per sabata i guanyant diàriament entre 4.000 i 5.000 reals. (4.000 reals = 1 dòlar)
El motiu pel qual van decidir portar als seus tres fills a l’orfenat, és perquè no es poden responsabilitzar a nivell econòmic, de mantenir-los ni de donar-los una educació mínima, i a l’orfenat sí que gaudeixen d’aquesta oportunitat.
Quan els tres fills tinguin 18 anys, no saben que serà del seu futur, doncs probablement hauran mort de SIDA.
No volen tenir més fills/es.
El desig principal pel futur dels seus fills és, que puguin tindre un bon treball per viure dignament.

FAMILIA DE SOUS SOPHON I SOUS SOPHEAP

Sous Vibol, 46 anys (pare), sabater.
Chea Sopol, 44 anys (mare), sabater.
Sous Vicjakar, 22 anys (fill), conductor de moto-taxi, independitzat, no aporta ajuda econòmica a la família.
Sous Visal, 20 anys, (fill), sense treball, independitzat.
Sous Polim, 18 anys, (filla), cambrera en un restaurant, independitzada, aporta ajuda econòmica a la família.
Sous Sophon, 15 anys, (filla), viu a l’orfenat N.A.C.A.
Sous Sopheap, 13 anys, (filla), viu a l’orfenat N.A.C.A.
Sous Somman, 5 anys, (filla), viu amb els pares.
Casats al 1983, i pares de sis nens (quatre filles i dos fills), viuen en una casa d’uns 10 m2, al barri on està l’orfenat, treballen fabricant sabates a casa seva, al preu de 300 reals per sabata i guanyant diàriament entre 4.000 i 5.000 reals. (4.000 reals = 1 dòlar)
El motiu pel qual van decidir portar a les seves dues filles a l’orfenat, és perquè no es poden responsabilitzar a nivell econòmic de mantenir-les ni donar-les una educació mínima, i a l’orfenat sí que gaudeixen d’aquesta oportunitat.
Quan les dues filles tinguin 18 anys, en principi, tornaran a casa dels pares.
No volen tenir més fills/es.
El desig principal pel futur dels seus fills és, que puguin tindre una bona educació.

LA FACILITAT DE SER FELIÇ

Jugar, somriure, divertir-se, ballar, cantar, necessitats pròpies de quan un viu l’etapa de l’ infantesa. És realment increïble tenir l’oportunitat de poder veure com de bé s’ho pot arribar a passar un nen/a sense tenir res. Com pot gaudir tant amb el simple fet de que tu estiguis jugant amb ell/a, i un simple gest o joc nou per ells/es assoleix una altra dimensió en el seu món de joc; contemplar un peix dintre d’una peixera, donar-los l’oportunitat que t’abracin…
La carència de les seves famílies en cap moment els comporta un estat d’ànim de tristesa, sinó tot el contrari, un constant somriure en les seves cares no desapareix fins alhora de dormir, perquè (sensacions meves), crec que són conscients del privilegi que tenen de poder gaudir d’un lloc on viure mitjanament bé, respecte a altres nens/es o els seus propis germans/es.

La felicitat és un estat d’ànim que s’aconsegueix amb un entorn social adient que l’interior d’un mateix necessita, i l’experiència amb aquests nens/es, em demostra que ni totes les coses materials existents, poden donar més felicitat que un entorn agradable, amigable i confortable.





















02 diciembre, 2007

UN DIA DE COLE - 06:00 AM







28 noviembre, 2007

EXHIBICIO DE DANSA AL PORT DE PHNOM PENH







WATER FESTIVAL

Del 23 al 27 de novembre es va celebrar el Festival de l’Aigua, esdeveniment molt important en terres cambotjanes, dies festius on gent de totes les províncies de Cambotja, peregrinen a Phnom Penh, per gaudir de l’ambient de festa a la capital i per participar a les carreres de rem, al riu Tonle Sap.
Les carreres de rem es porten a terme amb embarcacions molt llargues que tenen una capacitat per 62 remers i són de poca fondària, navegant quasi a nivell de l’aigua.
Competeixen sempre entre dos embarcacions, sent tot un espectacle la coreografia que realitzen els remers, ja que al crit i al cop de bastó del patró, el moviments dels 62 remers alhora, provoca una armonia rítmica visualment increïble.

Durant els dies festius vem anar amb els nens/es al riu i als jardins del Royal Palace perquè gaudissin de l’ambient que hi havia per tota la ciutat. La nit del dissabte amb els més grans, després de que tots ells/es fessin la rosca al pare perquè els hi dones 1000 reals, (va ser molt divertit, ja que ell estava assegut en una cadira i els nens/es asseguts al voltant d’ell i quan es va aixecar tots van saltar d’alegria) ens vam apropar a la fira. Una bona experiència ja que ens ho vam passar molt bé pujant a la “noria”, als “caballitos” i veient unes atraccions i paradetes per jugar que no tenien desperdici.
La nit del diumenge, per ser l’última, vem decidir sortir amb tots ells, 20 nens/es per una ciutat on mai a la meva vida havia vist tanta gent. Nit de molta feina però a la vegada d’una satisfacció plena, ja que els nens s’ho van passar genial menjant crispetes, veien concerts, jugant pel carrer i fent el trenet perquè ningú es pogués perdre.

21 noviembre, 2007

JUDICI AL EX JEMER VERMELL KAING GUEK EAV (DUCH)

Continua la caça dels antics Jemers vermells, a Cambotja, un brutal règim de inspiració maoista que, sota la direcció del sanguinari Pol Pot, va assasinar a més de 3,5 milions de persones entre 1975 i 1979, en el seu intent per construir una utopia sense classes socials.
El dimarts 20 de Novembre, vaig tindre l’oportunitat d’assistir al judici, on es jutjava a Kaing Guek Eav (Duch), la primera persona acusada per les Cambres Extraordinàries en el Tribunals de Cambotja, (Extraordinary Chambers in the Courts of Cambodia), constituides per les Nacions Unides i el Govern de Cambotja per jutjar als responsables de les matances realitzades durant el règim comunista dels Jemers Vermells.
Kaing Guek Eav, conegut com Duch, de 66 anys, va ser cap de la policia secreta Jemer i responsable de la cèlebre presó S-21 (Tuol Sleng), un centre de detenció, interrogatori i tortura dels enemics del règim, en Phnom Penh, en el que es calcula que van perdre la vida, entorn a les disset mil persones, només vuit persones dels més de 17.000 presoners que van passar per la presó S-21 van aconseguir sobreviure. Està acusat dels càrrecs d’ordenar les tortures i els assassinats massius de civils, pels crims contra la humanitat i crims de guerra.















Um Pum, nascut al 1932, 76 anys, va estar durant 1 mes com a presoner, es un dels 8 supervivents de la presó S-21

ENTREGA DE CAMERES

El dilluns 19, es va portar a terme la primera classe de fotografia amb els nens/es de l’orfenat. Juntament amb en Rodrigo i la Fernanda vem explicar als nens l’idea del projecte i del perquè els hi fèiem l’entrega d’una càmera de fotografia per cada un d’ells.

Vem explicar que la base d’aquest projecte eren ells mateixos, ja que ells són els protagonistes, doncs es transformaven en aquell moment en petits/es fotògrafs/es, i amb la càmera com a eina, havien de retratar el seu entorn o aquelles coses que més els hi agraden. També els hi vem fer entendre que no es tractava d’un simple joc, sinó que tenien l’oportunitat que mitjançant les seves fotografies, molta gent a Catalunya i a altres llocs, podrien veure com està la seva situació, i al mateix temps podrien aconseguir més ajuda per ells/es i altres nens/es.

Per tant, després de l’explicació, vem entregar les càmeres un per un, però amb la condició de que no poden començar a disparar fins la propera classe, que serà el dimarts vinent, ja que durant aquesta setmana, tenen l’exercici de pensar en allò que volen fotografiar i dibuixar-ho en la seva llibreta.

Donar les gràcies al Carlos, de València, ja que sense la seva aportació amb les càmeres, aquest projecte no s'hagués pogut portar a terme.









MOLTES GRÀCIES A TOTHOM

El dia 1 de març del 2007 després de tenir el primer contacte amb tots els nens/es de l’orfenat N.A.C.A, es va començar a gestionar una il·lusió; el poder ajudar-los de la manera que fos. Un sempre somia en poder portar-ho a terme, però també n’és conscient de la dificultat que comporta perquè no deixa de ser una il·lusió.
Es treballa per aconseguir-ho, ja que d’il·lusions es viu i sense elles, alhora, un es planteja la funcionalitat en aquesta vida. D’aquesta manera, aquella primera il·lusió es va començar a materialitzar al tornar a Corbera de Llobregat juntament amb la col·laboració imprescindible de sempre, la gent del meu entorn.
Em sento amb la necessitat d’aturar-me un moment i poder dir la sort que tinc d’estar rodejat de tots vosaltres, perquè són tantes les persones que han participat en aquesta il·lusió, que no em deixo de satisfer dia a dia d’elles; des de la meva família, els meus amics i la gent del meu entorn que no coneixia, com aquelles noves persones que he conegut i a tota la de Corbera.A tots/es vosaltres moltes gràcies, perquè sense la vostra aportació aquest somni mai s’hagués pogut materialitzar.
I després d’estar treballant tots junts, d’organitzar una exposició de fotografies i la seva venta, d’una nit musical amb un concert amb grups del poble, de realitzar amb gran esforç i sacrifici el Festival del Corb (el primer festival solidari de Corbera), de rebre el suport tant de col·lectius, associacions, comerços, institucions i gent anònima com (Malocchio Fotògrafs, l’Ateneu Corberenc, Sonicorbers, Penya del Corb, comerços de Corbera de Llobregat, diversos grups musicals, Ajuntament de Corbera de Llobregat, Ajuntament de La Palma, Diomira, Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, UPIFC, Magazine La Vanguardia, Setmanari Directa, Photographic Social Vision, People Agency, Laboratori El Taller, Laboratori B/N Copia, Marc3 i a tots aquells que em deixo d’anomenar…), entre tots em pogut recollir 6.700 euros o 9.400 dòlars, una quantitat que no arriba per construir el nou orfenat N.A.C.A, però sí per reformar, en gran part, el que hi ha.
Un cop més, moltes gràcies a tothom i continuem treballant.

14 noviembre, 2007

15 marzo, 2007

Punt i apart

Com ja sabeu haig de tornar a Barcelona, dos mesos despres d'empendre aquest viatge, per unes molesties en el meu coll i esquena i comencar una rehabilitacio per curar un problema que en principi no era molt greu, pero que cada cop s'ha anat agreujant. Per tant haig de fer un punt i apart i deixar el que em resta de viatge pero una segona ocasio, no molt llunyana, ja que quan estigui totalment recuperat, continuare aquesta maravella d'aventura.

Agrair a tothom el suport que meu donat durant aquest temps, d'un valor incalculable i d'aqui poc seguirem explorant tots junts/es el maravellos continent asiatic.

Fins aviat...

angel garcia

El maravellos pais de Cambodja

Els diners donen la felicitat..., potser ajuden a tenir-la, portser no, pero segur que no te la regalen.

Cambodja, pais amb molta pobresa, pais amb molta miseria, pais corrupte, pais infestat de mines...
Cambodja, pais amb gent alegre, gent humil, gent que et respecta, gent que et somriu, gent que sempre te una paraula agradable per a tu...

Deixo aquet pais amb la sensacio de que quan torni em sentire com a casa, dificil sensacio de trobar, quan un es troba fora de casa seva, pero es posible, aquest mon et dona la oportunitat de descubrir llocs inimaginables, experiencies increibles, sensacions indescriptibles, gent enrequidora, noves amistats...
Amb la necesitat de seguir explorant aquest pais, deixo per una segona part el visitar els magnifics temples de Angkor Wat a la ciutat de Siemp Rap, l'antiga estacio francesa de Bokor Hill i el Parc Natural de Bokor, la ciutat de Takeo, la regio auntonoma de Pailing i una profunditzacio en la seva capital, Phnom Penh.
Es posible ser felic sense tenir tot el mon material que ens rodeja, potser que per una mentalitat occidental, sumergida en la necesitat del consumisme marcada pel sistema capitalista, sigui dificil, pero quan et separes una mica d'ella, et dones comte que es posible, ja que el mes important pel ser huma es el contacte directe entre ell, es a dir, la comunicacio, mitja per expresar sentiments, pensaments, etc. I aquesta comunicacio en el mon occidental l'estem perden o ja l'em perdut...? Comunicar-se, accio cada cop mes dificil pel ser huma...
Cambodja pais del mils contrastos pero amb esencia propia...

14 marzo, 2007

N.A.C.A ORPHANAGE




































11 marzo, 2007

PROJECTE ORFENAT N.A.C.A.

Desde el dia 1 de Marc, data en que vaig arribar a la capital de Cambodja, Phnom Penh, estic col.laborant com a voluntari en l’orfanat N.A.C.A (National Action Culture Association).
Creat al 1999 pel matrimoni Savang, l’orfenat N.A.C.A va obrir les portes de casa seva, al 2001, per acollir a tots/es aquells/es nens/es que, per mancança económica de les seves families no els podien mantenir. Actualment són 27 nens/es amb edats compreses entre els 6 i 17 anys, que poden gaudir d’un sostre per dormir, d’un plat per menjar i rebre una mínima educació.

Cambodja actualment te un seriós problema de superpoblació infantil, (hi ha una mitjana de 5,6 fills/es per matrimoni) sumada a una extrema pobresa (hi ha un percentatge del 7,3% de mortalitat infantil), que comporta una situació extrema i quasi insostenible, ja que per part de les autoritats governamentals no hi ha cap projecte social en educació sexual i mentalització per la utilització del preservatiu. Alhora hi ha una total despreocupació per afrontar aquest problema i trobar alguna solució. Per tant, ens trobem amb un gran nombre de nens/es, on les seves families no poden mantenir-los/les, i on no tenen altre sortida que enviar els seus fills/es a orfenats fins la seva majoria d’edat o enviar-los/es al carrer per vendre qualsevol tipus de producte.

Amb algo més d’un 30% de cambodjans/es amb manca d’educació escolar i tan sols amb un 35% amb estudis superiors, Cambodja es caracteritza per no tenir una educació escolar gratuita i a més a més molt cara per les families. Els estudis de nivell 1 i 2 costen 500 reals diaris per nen/a, nivell 3-4 i 5 costen 1.500 reals i els estudis a la Hight School costen 4.000 reals (1 dolar = 4.000 reals) i s’hi afegeix la problemática afegida del fet que ni hi ha places escolars per tots els nens/es.

A l’orfenat N.A.C.A a part de donar-les un sostre, menjar i roba, hi ha una concienciació molt important en l’ensenyament de l’anglès, (impartit pels voluntaris estrangers i pel Sous Namee, voluntari cambodjà), ja que aquest idioma en l’actualitat és de vital importancia de cara a tenir una millora en el seu futur, en l’aprenentatge de la dança tradicional i contemporànea i música cambodjana. S’ha de destacar que 13 d’aquests nens/es van a escola primaria, 3 pel matí i 10 per la tarda.

No obstant en aquest orfenat hi ha una gran mancança tant d’aliments, roba, medicaments i sobre tot d’espai, ja que l’elevada xifra de nens/es que acullen fan que l’espai on son s’hagi quedat petit ( es necesiten 20.000 dolars per comprar el nou local).

Per tant amb aquest primer escrit començo un projecte per recaudar diners, menjar, roba i medicines per aquest orfenat i faig una crida a que qualsevol persona que estigui disposada a col.laborar, no dubti en posar-se en contacte al e-mail: angel_gv8@hotmail.com a la telf: (+34) 661.52.46.99

Moltes gràcies a tothom

Ángel García

05 marzo, 2007

5 de Marc -Ciutat de Phnom Penh-

Dia de reflexio…

Dia trist per l’experiencia viscuda en la visita d’aquest horribles llocs que donen fe de les barbaritats que el ser huma pot arribar a portar a terme.

Com es posible que la ment humana arribi a tal punt de bojeria per un ideal politic….
Com es posible que altres ments humanes per interesos politics arribin a tapar genocidis d’una magnitud desorbitada…
Com es posible que en la actualitat diferents ments humanes a les del pasat segueixin actuant com genocides i amb total impunitat (Sr. Bush i practicament tots els presidents que ha tingut aquest pais, Sr. Blair, Sr. Aznar, Sr. Berlusconi, Sr. Putin, Srs. Israelians…)

A cas tenim la necesitat de destruir-nos entre nosaltres per a subsistir…

Crec que ningu te el poder de decisio per acabar amb la vida d‘una altre persona.

Museu de Tuol Sleng (Preso de Seguretat 21 (S-21))

Rebautitzat com el Museu del Crimen per les autoritats cambodjanes, Tuol Sleng, una antiga escola secundaria, fou la preso principal utilitzada per Pol Pot i els seus Gemers Vermells, per encarcelar, torturar i assasinar a miler de detinguts.

Coneguda pels genocides com Preso de Seguretat 21 (S-21), es calcula que entre 1975 i 1978 uns 17.000 detinguts van pasar per aqui per a ser torturats i posteriorment assasinats in situ o en els Killing Fields, on molts van ser trslladats. Quan les tropes de Vietnam van arribar a la tetrica preso nomes van trobar set persones amb vida.

Khaing Khek lev, alias Deuch, director de la preso i maxim responsible de les tortures i assasinats en masa, fou detingut anys mes tard de la caiguda de Pol Pot.









1975-1979 -el genocidi que mai va sortir a la llum publica-

3,5-4 milions de persones assasinades
167 presons
343 killing fields (camps de la mort)
19.440 foses comuns

Els Killing Fileds de Choeung Ek

8.985 persones assasinades
129 foses contabilitzades
43 foses desenterrades
86 foses per desenterrar

Entre els diferents tipus de tortura per assasinar a les victimes s’han contabilitzat 450 persones assasinades mitjancant un cop darrere al cap a un basto de bambu, mes de 100 nens/es i dones assasinats/des golpejant-los contra un arbre, aixi com l’utilitzacio de diferents eines agricoles per estalbiar municio.

Ubicat a les afores del casc urba de Phnom Penh, Choeung Ek va ser un dels cents camps d’extermini que els Gemers Vermells van instalar per tot el pais. En tot el recinte, que amb anterioritat habia estat un cementeri, que va ser concienciadament profanat, s’han contabilitzat 129 foses comuns. Nomes 43 d’elles han estat excavades. Del seu interior s’han estret restes de quasi nou mil persones. En l’actualitat, les tumbes obertes, han tornat a ser parcilament recobertes per la terra arrosegada per la pluja i d’amunt d’elles ha crescut l’herba, donant un aspecte similar al de craters generats per explosions.

Just a la mitad del camp es troba un Memorial, que compte, convenientment separades en nivells segons edad i sexe, unes vuit mil cadaveres.


04 marzo, 2007

4 de Marc -Ciutat de Phnom Penh-

32 C de temperatura, 59 % d'humitat, calor sofocant i humitat que s'agafa al cos. Gran diferencia respecte al sur, on la brisa marina feia mes agradable l'estada...



La venda ambulant

La necesitat de sobreviure, instint del ser huma, com fer-ho...?

El esser huma s'ha caracteritzat per anar sobrevisquen i sobreposant-se a les adversitats produides per la natura o per el propi esser huma. Al s.XXI seguim lluitan contra elles i per desgracia, aquelles que son provocades pel ser huma seguim sense poder erradicar-les.

Tailandia, Cambodja... la seva gent te en la venda ambulant, un dels seus principals fonts d'ingresos, nens, gent jove, adults, gent vella, no importa l'edad, l'unic que importa es poder sobreviure en aquesta ciutat, en aquest pais, en aquest mon...

02 marzo, 2007

1 de Marc -Ciutat de Phnom Penh-

Finalment ens trobem a la capital de Cambodja, Phnom Penh. Per problemes logistics va ser impossible desplacar-se al Parc Nacional de Bokor. A mida que vas descobrint el pais, la pobresa que rodeja a la seva poblacio va aumentant d'una manera significativa. La problematica de la superpoblacio de nens pels carrers i explotacio, ja que si abans a la platja els nens venien tota mena de pulseres i collars, a la capital es dediquen a vendre llibres, una gran carencia de higiene urbana, edificis abandonats o molt deixats, un intens trafic, que comporta una gran polucio que dificulta la respiracio i sobre tot hi ha una urgencia d'ajuda a nivell social, economica, educativa i de infraestructures.

Considerada durant el peride colonial frances com la ciutat mes maca de Indochina, Phnom Penh lluita per recuperar l'encant i l'esplendor perduts durant les tres nefastes decades de guerres, horrors i violacions dels drets humans per les que va atravesar Cambodja desde finals de 1960.



Amb un milio d'habitants en l'actualitat, la seva lenta reactivacio, iniciada desde l'invasio vietnamita de 1979, ha experimentat un aument sense precedents en els ultims anys, degut a la inversio extranjera, principalment en la hosteleria i en la millora i modernitzacio del seus serveis, seguint sent insuficents fins el moment.





28 febrero, 2007

Els Gemers Vermells: El regim genocida

Horror, mort, tortura i un sensefí d’atrocitats van marcar el terrible i trist periode de tres anys i vuit mesos que els Gemers Vermells van exercitar el seu poder genocida sobre Cambodja.

El 13 d’abril de 1975, els ultims efectius militars estadounidencs van ser evacuats de Phnom Penh. Quatre dies mes tard, el 17 d’abril, dos setmanes abans de que el Vietcong entrara a Saigon, les guerriles comunistes revolucionaries dels Gemers Vermells, comandades per Pol Pot van entrar a la capital cambodjana. Els seus habitants, esgotats per la pobreca, la por, la corrupcio i cinc anys de guerra civil, els van rebre amb els bracos oberts.

Pero tot va canviar d’un dia per l’altre. En les quaranta- vuit hores posteriors a la seva arribada, els gairebé dos milions de persones que vivien en Phnom Penh van ser obligats a punta de pistola a abandonar la ciutat, amb el pretext que l’aviacio nord-americana anava a bombardejar la capital, pero el veritable motiu era la criminal politica genocida que anaven a portar a terme des de primer dia d’estada en el poder.

Basicament, el regim imposat per Pol Pot i els seus seguidors, pretenia la reestructuracio social del pais per la seva converssio en una gegantesca i utopica comunitat agraria comunista.

Va posar en practica programes masius d’execucio de tots els intelectuals, professors, mestres, tecnics, especialistes, metges i, en definitiva, de qualsevol persona que tingues un nivell minim d’educacio en el pais i aixi com tot aquells malats del hospitals que no podien exercitar cap feina agraria, ja que van erradicar la medicina occidental per retornar als tractaments amb arrels i plantes, com era la tradicio medieval de Cambodja.

Es van crear presons per tot el pais, la mes famosa de totes, la tristement celebre S-21 de Phnom Penh, on van ser confinats milers de detinguts politics amb l’unic proposit de portar a terme el seu extremini.

Van instaurar l’Any Cero, desde l’arribada al poder, on desde les hores ja no existia la historia ni importava el passat. Amb l’abolicio de la moneda imposada per Pol Pot, el pais debia mantenir-se tant sols amb els rendiments obtinguts de l’explotacio agraria, aunque en una fase posterior es va emitir una moneda revolucionaria L’extermini de tot llicenciat universitari va produir una societat sense cuadres tecnics i la imposibilitat de reconstruir ponts i fer plants agraris amb alguna logica, per tant Cambodja entra en una fase de hambruna que no patia desde feia generacions.

La voragine genocida del Gemers Vermells va arribar a una nova diemnsio de horror en els seus terrorifcs camps de la mort, els Killin Fields. Entre 1975 i 1979 miles de convois de presoners van ser traslladats a a quest llocs per ser vilment asesinats sense motiu. Amb aquest regim de mort i horror, entre 3,5 i 4 milions de cambodjans i estrangers van ser masacrats.

El 25 de decembre de 1978, els Gemers Vermells van ser derrocats per l’exercit de Vietnam, despres d’una serie d’incidents fronterers provocats pels Gemers a la zona del Delta del Mekong, on habian arrasat alguns pobles i asassinats molts del seus habitants.

Els bombardejos masius dels EE UU

Al 1972, Saloth Sar, un cambodjà de naixement que habia estat educat a Paris i més conegut com a Pol Pot, ja comanadava el grup revolucionari per gran part del pais. Un any més tard la derrota de Lon Nol semblaba inminent, però no es va produir degut a la brutal onejada que l’aviació nord-americana i on va devastar una gran part del territori cambodja, sobre el qual van llencar milés de tonelades de bombes que van provocar innumerables victimes entre la poblacio civil.

El president de EE UU, Richard Nixon, que pocs anys despres va haverde dimitir per mentir en l’Asumpte Watergate, va intentar ocultar a l’opinió pública nord-americana i mundial l’agressió a la població civil de Cambodja, en una guerra, oficialment no declarada.

L’aparicio del Gemers Vermells

Mes i mig després del cop d’estat, els Estats Units van aportar una prova més sobre la seva implicació en el mateix al invair Cambodja, junt amb les forces de Vietnam del Sur, per desmantellar els campaments establerts pel Vietcong en aquell territori.

Molt aviat, la poblacio camperola, terriblement empobrida per la caòtica situacio probocada per l’accio militar dels Estats Units, va comencar a recolzar als Gemers Vermells que, gracies a l’ajuda de China, ja lluitaben obertament contra la classe dirigent de Phnon Penh. Al 1971 las tropes de Lon Nol, van evidenciar la seva incapacitat per dominar al grup revolucionàri.

El cop d’Estat de 1970

Al mateix temps que augmentava la corrupcio i s’enfonsava l' economia, augmentaven els conflictes al pais. L’exèrcit nacional continuava atacant a l' extrema esquerra amb duresa per ordre de Sihanuk (rei i primer ministre), on veia declinar la seva posició política un dia darrere l’altre. El deteriorament social definitiu es donà al març de 1970 i va ser la nit del 17 de març, quan el princep Sisowath Sirik Matak, cosi de Sihanuk i cap visible del gabinet del govern, consegueix el recolsament del general Lon Nol perque el segueixi en el derrocament del fins ara cap d’Estat.

Desde Pekin, on Sihanuk havia instalat un gabinet de crisis en l’exili, l’ex rei i ex primer ministre va oferir el seu recolçament als seus antics enemigs, els guerrilers comunistes, per fer front a Sisowath Matak i Lon Nol. També va ser ell mateix, qui va apodar al seu nou grup aliat Khmeres Rouge (Gemers Vermells).

28 de Febrer 2007 -Ciutat de Sihanoukville-

Dia de reflexio…

Ultim dia en aquesta maravellosa ciutat on finalment et sent com a casa gracies a la hospitalitat de la seva gent. Especialment a la Guest House Chivas’s Shark on la Kaya, Suki, Ravy (internet man), Panhe, Moon, Papa, Mama, Chiva, Thon, Yey, Ron, Vy, Nita, Vey, Key, on ens han tractat de maravella. Tot junt, han estat 15 dies de ensonmi on l’Oliver (Dianamarca), Anna (Catalunya), Poul (Australia), Sophie i Linda (Suecia) i altres, hem gaudit d’una estada perfecte, acompanyats diariament per la grandesa de la mar…

Cami ja cap a Phnom Penh, farem escala a Kampot per visitar el Parc Nacional de Bokor o tambe anomenat com a Montanya dels Elefants i l’antigua estacio de montanya francesa de Bokor Hill, fundada en 1917 i avui abandonada, va ser refugi dels Gemers Vermells durant l’invasio vietnamita, que els va fer fora per sempre de Cambodja.

25 febrero, 2007

"..."


21 de Febrer -Ciutat de Sihanoukville-




"..."


18 de Febrer -Ciutat de Sihanoukville-

Ciutat coneguda tambe com Kompong Som entre 1970 I 1993, Sihanoukville es la ciutat ms important del litoral caombodja, degut a la seva condicio de principal port maritim del pais i per les seves tranquiles i agradables platges. Situada la bora del Golf de Tailandia, a 230 kilometres per carretera al sudest de Phnom Pehn.


19 febrero, 2007

"..."


17 de Febrer -Ciutat de Sihanoukville-








18 febrero, 2007

16 de Febrer -Ciutat de Sihanoukville-

Acomiadem finalment el paradisíac país de Tailandia, en la seva illa de Koh Chang, per emprendre l’esperat viatge cap a Cambodja.

Sense deixar de perdre de vista la costa del Golf de Tailandia, creuem la frontera per Trat, per fer nit a Krong Koh Kong i arribar via maritima, a la ciutat de Sihanoukville, sud de Cambodja.

Només creuar la frontera, diferents sensacions et comencen a invair el cos respecte a Tailandia.

Gran quantitat de nens, nens de molt curta edat, et venen a rebre per demanar-te menjar, mentre busquen llaunes i ampolles de plàstic per reciclar.

Primer contacte amb gent mutilada –mes de 35000 cambodjans han estat victimes de mines terrestres-.

Una pobresa significativa, però alhora barrejada amb unes platjes tranquiles, un clima boníssim i una bona quantitat de turisme, on es disfruta d’un ambient relaxat.

Primer contrast especialment significatiu…

De moment només he vist aquesta ciutat i tots ens hem adonat que es necessita una gran ajuda a nivell social, perque no és possible tanta deixadesa humana. Fins on em arribat o arribarem amb aquesta societat del capital i consum? on no ens deixa veure més enllà del que ells volen. Que privilegiats arribem a ser i que poc es valora.

17 febrero, 2007

"..."


15 de Febrer -Ciutat de Kohsdach-

















Benvinguts a Cambotja

Cambotja te una extensió de 181.040 km2 i comparteix frontera amb Tailandia, Laos i Vietnam. Comta amb tres sistemes muntanyosos: les muntanyes Kravanh o Cardamomo, les Demrei o del Elefant i les muntanyes Dangkrek, dos rius principals el riu Mekong i el Tonle Sap i dos zones selvàtiques, la primera situada en el seu limit occidental, junt a la frontera de Tailandia i la segona, molt més amagada i remota, en el extrem nordoriental.

Comencem una nova aventura en un país, on en un primer moment, et dona la sensació d'haver d'anar descobrint-lo poc a poc.

10 febrero, 2007

El bon menjar thai

Tinc la necesitat, d’aturar-me un moment i escriure quatre lines respecte al bon menjar thai. La gent que visquem al Mediterrani tenim la sort de gaudir d’una alimentacio molt variada I rica en tots els seus ambits, encara que a vegades pequem de no gaudir tant com es mereix la dieta que davant nostre, sen’s presenta, ja sigui per la falta de temps o altres incovenients.

10000 km cap a l’est, sen´ns presenta un atractiu pais com Tailandia, I dintre de totes les maravelles que et pot donar quest pais, podriem destacar la seva cuina. Una cuina on primerament es caracteritza per que tots els seus aliments son frescos, la capacitat de barrejar aliments molt basics, l’utilitzacio de moltes especies I el punt picant d’especies com el chili o altres. Amb tot aixo tenim sencills plats pero de gran exquisitesa, el famos paid thaid, arrocos fregits amb vegetals I porc, pollastre o vedella, currys grocs, verds, ja siguin d’origen tailandes o indi, una significant varietat de peix I marisc, presentats com saletjats o en barbacoa, les seves tradicionals sopes ben condimentades, on a vegades es dificill reconeixer els seu ingredients I per cabar la gran varietat de fruites, sucs I shakes que pots gudir a qualsevol moment del dia.

Un tipus d’alimentacio, que fins ara habia renegat d’ella, pero que cada cop l’aprecio mes per l’aportacio nutritiva tan positiva que et dona.

06 febrero, 2007

06 de Febrer -Cami cap a Cambodja-

Dia de reflexio…

Koh Tao – Illa Tortuga- Realment pot existir un lloc on el ser huma pot ser felic i no preocupar-se en res mes que en intentar disfrutar i millorar encara mes el dia d’avui respecte a l’anterior.

On els problemes son inexistens, i totes les solucions acaben sempre positivament.

Sentir-se persona de veritat i saber gaudir de lo que la vida i la natura et dona, pot ser real….

Compartir aquest somni amb altre gent de diferents parts del mon i sempre amb un somriure present.

Koh Tao –Illa Tortuga- Tot aixo es possible en aquest petit indret del Golf de Tailandia.

Tenin present per sempre aquesta maravella, segueixo el meu cami, per anar descobrint altres indrets d’igual, millor o pitjor experiencia. Cami cap a Cambodja, fare parada a Bangkok, on em reunire amb l’Anna, per seguir fins a Trat, ciutat frontera, amb bus, per despres agafar un vaixell fins al sud de Cambodja, ciutat de Kampong Saom.

Despedeixo aquest pais, Tailandia, com una experiencia molt positiva d'aquest primer contacte amb el mon asiatic, i amb la sensacio de voler tornar a aquest paradis.

01 febrero, 2007

"..."


31 enero, 2007

30 de Gener -Illa de Koh Tao-

…Igualment aquesta illa és digne d’un paradís; oferin-te tranquilitat, pau, calma, sol, increïbles banys d’aigua cristal·lína i bon menjar.




30 enero, 2007

29 de Gener -Illa de Koh Tao-

Per fi, arribada a l’illa…

És possible que l'èsser humà tingui la necessitat de destruir els espais naturals, què qui sap qui, ens va oferir per gaudir-los.

Després d’un altre periple de 17 hores, (sortida de Bangkok a les 18:00h dia 28, arribada a les 11:00h dia 29) on podríem resumir-ho com; dues hores de retard en la primera agència, dues més en la segona, dos minibusos, dos busos, un vaixell i tot per arribar a l’illa de la que diuen, es el diamant en brut del s.XXI del Golf de Tailandia.

Koh Tao, illa de 5000 habitants i 21 Km2, es caracteritza per tenir camins de terra empinats i irregulars, cases de fusta modestes i ondulants muntanyes verdes i frondoses. Amb platges molt tranquiles, el submarinisme és el seu principal atractiu, degut a la bona visibiltat de l’aigua i a la abundant vida submarina i coralls.

Si aquetsa petita illa, encara és el diamant en brut, que sera quan estigui pulit, un passeig per la seva principal i més extensa platja, la Sai Ree, et mostra com tot el seu litoral esta totalment construit, de manera irracional i sense cap pla d' integració amb l’impressionant entorn natural que el rodeja, exceptuant alguna que altre empresa de bungalows. Tot amb l’unica finalitat d' oferir totes les comoditats a aquells/es turistes que busquen allò que ens el seus paisos no tenen, però pagant un alt preu medioambiental.

Sera questio d’explorar les altres parts de l’illa…

28 enero, 2007

28 de Gener -Ciutat de Bangkok-

Dia de reflexio…

Curta visita pel nord de Tailandia, però suficient per adonar-se’n de la gran diferencia entre el nord i el sud del país. La zona surd, marcada pel gran turisme que l' absorveix a un rtime vertiginós, i on la seva població no te un altre remei que enganxar-se provocant una societat on el principal objectiu es converteix en el negoci amb l’estranger. La zona nord, destaca per la seva tranquilitat, pau i armonia provocada per la menor quantitat de turisme, per una gent molt més afable i no tant obsessionada amb el falang (estranger). El seu clima s’agraeix ja que refresca un poc més i per estar immersa en un paisatge molt més natural i agraït.

El 22 de Gener emprenem el viatge de tornada a la capital, sortin de Thaton a les 9.30 del mati, fent escala a la ciutat de Chiang Mai per agafar un altre bus a les 9.00 de la nit per arribar a Bangkok a les 6.00 del mati del dia 23.

Retornem a la vida boja de Bangkok….

Vida boja de Bangkok, després d’estar més dies del planejat, puc arribar a la conclusio, que he pogut exprimir suficient aquesta ciutat després d’un total d’11 dies d’estada, després d’haver conegut gent d’Alemanya, Belgica, EUA, Espanya i Catalunya, d’apendre a regatejar per qualsevol cosa que et vulguis comprar, de menjar bastant la tipica cuina thai, i de comprovar que a tot l’hi posen especies picants, d’haver sortit per la nit, i estar en les discos fashion de la ciutat i ballar amb les precioses noies thai, de comprovar el gran negoci sexual que impera entre les joves noies tahi i turistes afamats, de sobtar-me que la obsessió per lo material, que desgraciadament, també impera d’una manera desorbitant, d’haver compartit un sopar de tapeo (truita de patates, pa amb tomaquet, etc) amb gent de Madrid, Barna i Bangkok, d’apendre una miqueta més d’anglès, de poder fotografiar una ciutat molt interesant…

I amb aquestes agradables experiencies, tinc la necesitat de desconectar i seguir buscant allò pel qual vaig empendre aquest viatge, la tranquilitat, per això, avui a les 6.00 de la tarda viatjo cap a l’illa de Koh Tao, al sur de Tailandia, illa no tant turística com les seves germanes Koh Samui i Koh Pha-Ngan, buscant sol i platja, abans de creuar la frontera cap a Cambodja.

23 enero, 2007

Elephant Town

Crec que no calen paraules, realment vergonyos el que ens vam trobar a mig cami de Thaton, un poblat on tenen una gran quantitat d'elefants, ensiniestrats, perque donin pasejos als extranjers i venta d'aliments per donar-li's de menjar. Una parada que no va valdre la pena... Igualment el reste del trajecte una maravella...

21 de Gener -Ciutat de Thaton-

Tres hores de viatge en una barcasa a motor, remuntant riu a munt, borejant petites aldees, on els nens es diverteixen banyant-se en el riu i petits complexes turistics, tots ells envoltats per unes montanyes i vegetacio extraordinaria, per arribar a una ciutat-poble magnífica, on aquell silenci que ens portabem de Chiang Rai, es multiplica en aquest lloc, per sumar-li una pau, propi d’estar en mig de la natura.

Un gegant buda blanc, a dalt de la montanya, et dona la benvinguda…



21 enero, 2007

19 de Gener -Ciutat de Chiang Rai-

….Silenci….

Despres de 17 hores de viatge en dos busos, 18:00h dia 18 – 11:00h dia 19, el primer, de Bangkok a Chiang Mai, situada al nord i segona ciutat mes important de Tailandia, el segon, arribada a Chiang Rai, tocant la frontera amb Laos i el riu Mekong, arriben a la regio de l’anomenat Triangle d’Or, -Chang Rai, Mae Sang i Chiang Saen-, les montanyes s’obren davant els nostres ulls.

The Head Guest House, a l’entrada ens dona la benvinguda el Den, es el propietari, gran persona que transmet una pau increíble, com casa seva.
Sentats a la taula del jardi, silenci…, davant nostre un paisatge de somni, tranquilitat, les primeres notes de musica comencen a escoltarse, vinent desde l’ínterior de la casa.

El seu jardi mig abandonant, transmet la necesitat d’estar en una armonia que fins ara no la habia trobat. Gran artista, gran pintor en blanc i negre, en Den, ens obra casa seva, simplement perfecte.

Deixem enrere, la vida boja de Bangkok….

20 enero, 2007

Mercat flotant de Damnoen Saduak

















16 enero, 2007

17 de Gener -Ciutat de Bangkok-

Ultima nit…

Chiang Rai propera destinació. Després d’una setmana en aquesta ciutat, per aclimtar-se en aquest nou continent i a aquesta nova cultura, l'acomiado amb la satisfaccio d' haver conegut una gent encantadora. Ciutat del constrastos, ciutat dels estrangers, ciutat del negoci, incansable, ciutat del menjar, ciutat que mai dorm, ciutat d’una energia infinita…

14 enero, 2007

14 de Gener -Ciutat de Bangkok-

Nens del carrer, nens amb vida interior…


És notablement visible, la pobresa que s’estén per tota la ciutat, on les classes socials estan molt marcades i polaritzades entre la classe alta i la més baixa, i on la classe mitjana passa tan desapercebuda, que un, per adonar-se'n que existeix ha d' anar-se’n al grans centre comercials La classe alta es pot percebre per la gran quantitat de cotxes de luxe que hi circulen per tota la ciutat, on ni tan solsl sel’s hi pot veure la cara, ja que porten tots els vidres del cotxe tintats.


La classe baixa, la gent del carrer, la gent que dona vida a la ciutat, la gent que t’ofereix aquell somriure que parlavem, aquella gent que fa que la ciutat tingui aquest encant. I entre ells/elles, brillen els nens/es, aquests que no tenen res, aquests que van bruts pel carrer, aquests que no tenen gairebé joguines, però són en aquests, on es pot veure en els seus ulls, una brilllantó d’il·lusió, d’infantesa, de saber jugar amb el poc que tenen, una brillantó que per desgracia en els nens del mon occidental s’apaga per la necessitat que tenen de valorar més allò material, que el saber disfrutar del moment que els pertoca viure, la seva infantesa, que encara son nens.

13 enero, 2007

13 de Gener -Ciutat de Bangkok-

.…segueixo descobrint la ciutat; massatges, fruita, sucs, aliments frescos, arros, vegetals, descalçar-te per entrar al llocs, m’agraden els nous hàbits dels que m’estic empapant a un ritme frenètic.

A banda de la gran contaminació que ofega la ciutat, atribuit a les altes temperatues, la humitat enganxifosa, el no ploure i la gran quantitat de vehicles que circulen, aquesta ciutat segueix cautivant-me cada cop més. Un altre detall a percebre de la gent d’aqui és el constant somriure esbocat a la cara, que fa que et transmeti una gran pau i tranquilitat dins d’un mateix. Gens d' estrés, relax…

Sensacional el barri de ChinaTown, ric en la diversitat dels seus colors que el rodejen, botigues que el creen i una massificació de gent que el fa viure…



















12 enero, 2007

12 de Gener -Ciutat de Bangkok-

Després de passar un dia de reflexóo a nivell fotogràfic, observant la societat de Bangkok i intentant entendre les seves costums, tradicions, formes de viure, d' actuar, de moment és impossible saber el seu pensament, hi ha hagut un punt que m’ha destacat per sobre dels altres i és el culte a la seva religió, la budista.
Per tant, avui, he tret per primer cop la càmera i he tingut el primer contacte amb aquesta societat, però aquest cop des d' un punt de vista fotogràfic, però mai sense oblidar el punt de vista humà i d’observació.

És impressionant, la devoció espiritual que te la gran majoria de la gent de Bangkok. Infinitat de temples repartits per la ciutat, alçaments d’altars amb les figures dels seus déus, arbres adornats amb teles de colors i petites figures de déus en les seves branques, tot direccionalitzat a un mateix fi, pregar.

Una devoció, això sí, molt pura i neta. Tot reflexe de la manera d’actuar d’aquesta gent, unes pregaries, que van; des d'una reverencia d’una dona dins d’un vaixell al passar per davant d’un temple, a la d' encendre espelmes o incens acompanyat d’una flor, o la de depositar diners en diferentes urnes en un mateix temple, i axí podriem seguir describint petits actes que la gent va realitzant continuament, mentre ho combina amb la seva rutina diaria.
I per finalitzar, destacar la figura humana més representativa dins d’aquesta religio, la del sacerdot, emmarcada dins de totes les edats i habituat amb la seva tunica taronja, xancles, bossa de mà i cabell rapat al cero, on només veure-la et transmet una pau i tranquilitat i on trobo que és molt respectada davant els ulls de la gent del carrer.

11 de Gener -Ciutat de Bangkok-

…tranquilitat, harmonia, pau, amabilitat, mescla contínua de colors, d' aromes, d' olors...És possible, quedar-se captivat tan aviat d’una ciutat?... Crec que si...

Moviment continuo, gent per tot arreu, menjar, massatges, roba, objectes, begudes, tot el que vulguis ho pots trobar, en el carrer, en les mil parades que hi han entre els carrerons més petits. Esteses a terra i sempre rebut amb un somriure. És possible tanta felicitat i a la vegada no tenir casi res?... Crec que si….

Contínua comunió entre les persones, gent reunida parlant entre ells, ja sigui al voltant d 'una moto-taxi, d’una paradeta, al costat del riu o a l’interior del molts vaixells que creuen el riu Chao Pharaya, relaxant-se, dormint a una vorera,practicant thai-boxing, ioga o aeròbic, en un concert per a tothom o en un gimnàs en un parc públic, i sempre amb un plat de menjar al costat. Perque estresar-se, qui ha inventat l 'estrÈs, les presses, les engoixes, el patir. Ès pot viure sense això?... Crec que si….
Bangkok, ciutat on pots fer-hi de tot, i no estaràs mai als ulls dels altres, crec que això és la lliberat, o no...

Ciutat centre governamental i cultural de Tailandia, es va constituir durant el període d' agitació massiva que va seguir a l’invasio de Birmania (actual Myanmar). El 1767, després de la caiguda d' Ayutthaya, el Regne va quedar dividit en diferents ciutats-estats que competien entre sí. D' entre les faccions rivals va sorgir un home decisiu i carismàtic, el general Taksin, qui, en el seu afany unificador, va establir la seva base a Thonburi, a la vorera occidental del Mae Nam Chao Pharaya (riu Chao Phraya), lloc privilegiat pel comerc marítim des del golf de Tailandia. Al 1782, un cop deposat el general Taksin, pel general Caho Pharaya Chakri, més conegut per Rama I, va traslladar la capital a l’altre part del riu, per preveure possibles atacs. Succeit pel seu fill, la dinastia ha perdurat fins l’actualitat.

La modernitat va arribar a la capital a finals del s.XIX de la mà de l’estètica europea i les tecnologies de l’est.
Bangkok va perdre el seu antic esplendor amb l’arribada dels soldats norteamericans que combatien a la guerra del Vietnam i anaven a descansar i relaxar-se als bars go-gos i buerdells de la ciutat. No va ser fins les prosperes decades de 1980 i 1990 que es va transformar en una veritable metropoli, plena de descomunals rascacels i una exageracio de formigó invaint els arrossals i zones verdes. No obstant, els extravagerants gustos dels seus habitants s’han anat suavitzant a conseqüència de la crisis economica del 1997.

Un cop introduits en aquesta maravellosa ciutat, només em queda dir, desde l’emocio d’aquest primer dia i amb l’ignorància de no haber acabat de visitar-la, que s’ha de vindre a coneixe-la, no defrauda.

09 enero, 2007

9 de Gener

A un dia de marxar cap a una nova aventura, només em queda donar les gràcies als meus pares, perquè sense ells aquest viatge hauria estat impossible, tant pel seu suport incondiconal des d' un principi, com perquè sempre han cregut en mi.

I a tots/es vosaltres per donar-me una amistat d'un valor incalculable i inimaginable i fer-me passar aquests últims dies com mai.

Una forta abraçada, us estimo molt i comença l'aventura.

02 noviembre, 2006

Apunt de partir

Hola a tothom,

Després d’estar gairebé nou mesos rumiant aquest viatge tant important i significant per mi, tinc el plaer de compartir amb tots/es vosaltres, totes les sensacions que em pugui transmetre i totes les imatges que em pugui donar.

Per fer-ho, utilitzaré aquest blog, i així podré estar en contacte amb tots vosaltres.Com molts ja sabeu, el 10 de gener del 2007 començo ,per fi, a complir un dels meus grans somnis i alhora gran repte personal, que és emprendre un viatge pel sud-est asiàtic. Principalment em vull concentrar en un país el qual em desprèn molt misticisme i ganes d’explorar, Cambodja. Però primer faré una parada a Thailandia, concretament a Bangkok, per poder aclimatar-me a la regió abans de creuar la frontera.

En un principi, la finalitat d'aquest viatge és la necessitat interna que tinc de desinhibir-me de la societat occidental en la que vivim i les ganes de trobar altres cultures i altres maneres de viure, que suposo que poden ser, molt més profitoses que en la que vivim nosaltres.
Per últim, agraïr a la meva cosina Núria la correcció dels textos.